Els jardins elevats de Barcelona d'inspiració renaixentista (II): el jardí de Tarròs

Localització del jardí de Tarròs 6, sobre un plànol del Servicio Topografico 

de l’Ajuntament de Barcelona, any 1933 (Fragment)

El Jardí Tarròs

Continuant amb la recerca dels jardins ocults de la Barcelona renaixentista, ara ens aturarem en el de la casa del carrer Tarròs 6, dins l’antic barri de Sant Cugat, situat entre Santa Caterina, Sant Pere de les Puel·les i la Ribera.

Les reformes urbanístiques a la plaça de Sant Cugat del Rec i Fonollar, sobre el carrer dels Carders, així com l’enderroc de l’edifici que separava els carrers del Forn de la Fonda i Fonollar, han deixat a la vista el jardí terraplenat de la finca del carrer de Tarròs 6.

Es tracta d’una construcció dels segles XVII-XVIII, que possiblement va ser un dels hostals o fondes que es trobaren fins el segle XX al voltant del carrer dels Carders. A la façana que dóna al carrer Tarròs s'hi conserva, semitapiat, un portal per a carros d'arc de mig punt rebaixat que, juntament amb un altre al número 2 del carrer Forn de la Fonda, servia d'accés al pati del fons de la parcel·la. Cal assenyalar com a elements notables, els altres dos portals escarsers, la fornícula buida sobre el portal principal, el balcó de llosana de pedra a la banda del carreró i, en aquesta mateixa, una remunta del segle XIX amb grans finestrals d'obrador (1).

Si bé són escasses les referències històriques sobre el procés edificador de la finca, hi ha algunes dades que esclareixen la seva construcció. Els documents (2) apunten una formació parcel·lària complexa, fruit dels processos d’annexió de diferents solars i estructures edilícies, produïda entre els anys 1685 i 1710. D’aquest període són les façanes (fins el segon pis), l’escala noble del primer pis i la terrassa. El 1711 l’edifici amenaçava ruïna com a conseqüència dels estralls de la guerra Successió. Josep Taixonera, aleshores propietari de la finca, va rehabilitar i reformar l’edifici entre els anys 1771 i 1797. Uns anys després, el 1843, Rami Taixonera va sol·licitar permís per addicionar un tercer pis.

El jardí terraplenat de Tarròs 6, vist des de la plaá de Sant Cugat del Rec 

(© Bereshit - EHM)

Són diversos els elements amb valor patrimonial. Per exemple, el pati central amb l’escala, amb característiques estructurals pròpies de l’arquitectura civil del segle XVII. Però sobretot, la part que ens interessa, el jardí terraplenat, que la cronologia situa entre els anys 1680 i 1710, anterior a la primera reforma, i que es troba assentat sobre una estructura baixmedieval preexistent (segles XIII-XIV), amb dos arcs apuntats que són visibles un a la plaça de Sant Cugat del Rec, i l’altre, al carrer Forn de la Fonda.

Aquestes restes baixmedievals s’han de relacionar amb l’església de Sant Cugat del Rec, que ocupava l’espai de la plaça actual. Tenia entrada pel carrer de Carders i pren en nom “del Rec” per la proximitat del Rec Comtal, tot i que va variar aquest apel·latiu diversos cop al llarg del temps. L’església es va bastir a principis del segle XI en el que aleshores era el camí de Sant Cugat i va rebre el nom de Sant Cugat del Camí. Segons la tradició (la “notícia” es recollida en l’acta de consagració de 1023) aquí on som hi va patir martiri sant Cugat abans de trobar la mort en el Castrum Octavianum. Aquest camí és l’antiga via romana que venia del Vallès i entrava a Barcino per la Porta Principalis Sinistra (plaça de lÀngel amb Baixada de la Llibreteria), traçat que es conserva en l’estructura medieval dels carrers de Portal Nou, Carders, Corders, Bòria fins el Mercadal (plaça de l’Àngel).

L'església de Sant Cugat del Rec, a principis del segle XX

Del primitiu edifici romànic, molt renovat el 1287, no en resta cap vestigi. L’any 1627 va ser enderrocat i se’n va construir un de nou que va quedar molt malmès durant la Setmana Tràgica (1909). Va ser restaurat, però l’any 1937, en plena Guerra Civil, el temple va ser totalment destruït, el solar es va convertir en un dipòsit espontani de material d’enderroc i, finalment, l’espai s’ha convertit en la plaça que coneixem avui. La nova església de Sant Cugat del Rec va ser construïda en el carrer Princesa 44, però es va enderrocar el 2003.


Casa Josep Martí i Fàbregas

El terraplè de la Casa Martí i Fàbregas, al carrer Portaferrissa 17

La Casa Martí i Fàbregas és un palau del segle XVIII, reformat per Francesc Batlle però projectat per Garriga i Roca l'any 1864, situat en el carrer de Portaferrissa 17, molt conegut perquè tota la part baixa de l'edifici està ocupat per unes galeries comercials anomenades El Mercadillo, que llueix un popular dromedari a la porta d'entrada.

Al fons de les galeries, mitjançant una escala, s'accedeix al jardí terraplenat  de la finca, ocupat des de 1973 pel bar El Jardín. A part de l'espai, força frondós, crida l'atenció la façana posterior del palau, tota ella feta de ferro i vidre policromat.

El registre del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona (3) no aclareix quin és l'origen del jardí, que tant podria ser de la reforma com del palau original del XVIII, que a la vegada podria haver estat construït sobre un d'anterior dels molts que en els segles XVI-XVII hi va haver a Portaferrissa.

El terraplè de la Casa Martí i Fàbregas,

vist des de l'interior

[+]

Els jardins elevats de Barcelona d'inspiració renaixentista I

Els jardins elevats de Barcelona d'inspiració renaixentista III

*

Notes:

(1) Catàleg del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona, fitxa 805, c. Tarròs 6 i Forn de la Fonda 2. <http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=805&id.districte=01>

(2) Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona [on line]. Codi: 2299/2000. <http://cartaarqueologica.bcn.cat/1182>

(3) Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, fitxa 795, Portaferrissa 17 [en línia]. <http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=795&id.districte=01>.


Bibliografia:

García Espuche, Albert. Barcelona 1700. Barcelona: Editorial Empúries, 2010.

García Espuche, Albert. “Una ciutat de jardins”, dins Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.

Memòria 137/05 [Intervenció: Antiga església de Sant Cugat del Rec]. Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona [PDF on line]. <http://cartaarqueologica.bcn.cat/481>.