Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dijous, 5 de juny del 2014

La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona

L'umbracle del Parc de la Ciutadella, al tombant del XX
Benito Oliver Rodés (AFCEC)


De ciutadella militar a parc de ciència

Després de l’enderroc de les muralles (1854), un dels principals actes d’afirmació col·lectiva (amb totes les reserves) de Barcelona a favor d’un futur obert al món i de recuperació d’espai polític va ser la supressió d’un altre dels elements que constrenyien la ciutat: la ciutadella militar del segle XVIII. La proposta de l’Exposició Universal de 1888 volia convertir aquell espai en el primer parc públic de la ciutat i en el lloc de trobada de la ciència, el coneixement i la tecnologia que imperava en aquell segle XIX i que començava a calar entre totes les capes de la població com a senyal de modernitat.






Josep Fontserè el va dissenyar inspirant-se en la disposició urbanística del Jardin des Plantes de París, on als laterals de l’antic Jardin Royal es disposen els museus d’història natural; el mateix model que també va ser utilitzat per Pierre Charles L'Enfant en el disseny del National Mall de Washington, els laterals del qual acullen avui deu museus de la Smithsonian Institution.

Barcelona era una ciutat que estava molt necessitada d’obrir-se al món i demostrar el seu potencial econòmic i industrial, i l’Exposició representava una gran oportunitat, encara que va tenir els seus detractors, com els encapçalats per Valentí Almirall, que no només pensaven que no es podia suportar una despesa com la que generava l’Exposició sinó que la societat, l’economia i la industria espanyoles no estaven a l’alçada dels països europeus i d’Estats Units. Però l’enderroc de les muralles (1854), el Pla Cerdà (1860) i la futura annexió dels municipis del Pla (1897) oferien a la ciutat la capacitat de créixer i desenvolupar-se i l’Exposició era un primer pas.

A l’escala de Barcelona i del que era possible a la fi del segle XIX, la ciutat, amb l’alcalde Rius i Taulet al capdavant, va expressar amb contundència la seva aposta per la modernitat seguint els millors models d’aleshores. En aquesta primera gran obra pública, Barcelona expressava la vocació d’esdevenir la capital de progrés com ho va ser fins el segle XVII, amb una economia basada en el comerç, la indústria, la ciència, la creació i la innovació.

L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre d’aquell any.  La preparació de l'Exposició va tenir un desenvolupament força accidentat, que va fer que en el moment d'obrir les portes la majoria dels edificis encara estiguessin en construcció. Tot i que la data d'obertura va ser el 8 d'abril, ja suposava un endarreriment respecte la data prevista inicialment, el 15 de setembre de 1887. La data de la inauguració oficial, però, va ser el 20 de maig i va comptar amb la presència del rei Alfons XIII, que tenia dos anys, la seva mare, la reina regent Maria Cristina, el president del Consell de Ministres, Práxedes Mateo Sagasta, i l'alcalde la ciutat, Rius i Taulet.

L'Exposició va rebre més de 400.000 visitants procedents d’arreu del món, que durant els dies que va durar l'esdeveniment van omplir els diferents palaus que la van acollir. Ens centrarem, però, en el Parc de la Ciutadella. El Parc va acollir el primer museu públic de Catalunya, el Museu Martorell, que aleshores incloïa seccions d’arqueologia (després traslladada al Palau de Belles Arts de Montjuïc), zoologia (traslladada i convertida en Museu de Zootècnia: Pavelló de Construccions Navals de la Secció Marítima de la Exposició Universal, 1899; Castell dels Tres Dragons, 1920; Museu Blau, 2010), botànica, geologia i paleontologia, tot provinent de col·leccions privades.




El menhir (a dalt) i el dolmen (a baix) de la Ciutadella, cap el 1910
Josep Maria Co i de Triola (AFCEC)







El parc geològic de la Ciutadella (ca. 1915), davant del
Museu Martorell, amb l'umbracle al fons


El Museu Martorell (actualment tancat) encara conserva la col·lecció geològica i la plaça que s'obre davant de l'edifici exposa un conjunt de pedres de diversos orígens, que són les restes d'una mostra que en el seu moment va ser molt més gran i que incloïa un dolmen i un menhir procedents de Capmany (Alt Empordà). Tots dos megàlits, que podeu veure a les fotos superiors en el seu primer emplaçament al parc, van ser descrits per primera vegada l'any 1894 per Ll. M. Vidal en un article sobre els monuments megalítics de Catalunya. Avui estan situats en el porxo d'entrada del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona.


Visita d'uns capellans al Museu Zoològic del Castell dels Tres Dragons (c. 1920)
Josep Maria Co i de Triola (AFCEC)


El Parc es va guarnir amb nombroses espècies vegetals i s’hi van instal·lar diversos equipaments culturals de caràcter científic, a més de l’esmentat Museu Martorell: l'hivernacle, avui sense ús i mig abandonat; l'umbracle, restaurat i potser un dels racons més encisadors; el parc zoològic, obra de Francesc Darder a partir de la col·lecció del Jardí Zoològic de Lluís Martí Codolar, a la Granja Vella d’Horta; el parc meteorològic (Josep Ricart, 1884), del quan només hi ha la columna, just a sota de l’umbracle; una rèplica de les muntanyes de Montserrat, dins del zoològic; diverses escultures, estàtues de naturalistes il·lustres...


Les muntanyes de Montserrat del Parc de la Ciutadella (c. 1900)
Frederic Bordas Altarriba (AFCEC)


 La columna meteorològica
en el seu estat original


El mamut del Parc de la Ciutadella (c. 1920)
Josep Maria Co i de Triola (AFCEC)


També hi havia d’haver una col·lecció de rèpliques d’animals prehistòrics, dels quals el mamut en va ser el primer, i per ara l'únic, d’una sèrie de vuit o nou els models dels quals encara són al Museu de Geologia). El completaven un jardí botànic, un parc geològic i una font monumental amb la cascada, jocs d’aigua i sistemes de regatge innovadors, per als quals es va construir l’edifici de les Aigües (1874) del carrer Wellington, obra en la qual hi va participar un jove Gaudí, que es va encarregar de fer el càlcul estàtic de l'edifici i dels elements de suport. El terrat d'aquest edifici, ara biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, és una immensa bassa d’aigua que havia estat visitable i fins i tot navegable amb barques. Convertit en l’Asil del Parc (1896-1977), si aconseguies convèncer el vigilant podies pujar al dipòsit (habitat per peixos i aus) després de travessar aquelles sinistres naus plenes de llits metàl·lics arrenglerats com en una estampa immutable del segle XIX.



A dalt, nenes de l'asil del Parc en una barca en el dipòsit d'aigües de la cascada del Parc
Brangulí 1912-1915 (ANC)

A baix, el dipòsit a la dècada de 1980



A més de subministrar l’aigua de reg del Parc i de la cascada (que a la part de sota i a la galeria superior té unes grutes plenes d’estalactites, estalagmites i salts d’aigua, ara tancades al públic però que encara havíem visitat), el dipòsit també alimentava l’aquàrium que hi havia a la part alta de la font, ara buit però on encara es pot llegir el rètol que l’anunciava.


 L'aquari del Parc, segons la
publicitat de l'època

Entrada a les grutes de la cascada del Parc, c. 1910
Fernando Rus


Interior de les grutes de la cascada
del Parc, cap al 1900


A banda de molts altres edificis no relacionats amb la ciència dels quals no en parlarem perquè no és l’objectiu d’aquest apunt, però que es poden veure situats en el plànol, cal destacar per la seva rellevància científica, també en el carrer Wellington, el Laboratori Municipal (1887-1995), ànima de la recepció a Barcelona de les transformacions de la biologia i la sanitat en l’era pasteuriana, situat on ara es troba la Universitat Pompeu Fabra. I a l’actual passeig de Lluís Companys (aleshores Saló de Sant Joan) es van construir, davant per davant, el Palau de les Ciències i el Palau de Belles Arts (1888-1942), aquest davant del Castell dels Tres Dragons.

Com a curiositat poc esmentada, al costat de la supervivent capella de la ciutadella militar hi va haver durant l’Exposició el pavelló del fotògraf Audouard, un dels més prestigiosos de la Barcelona d’aquella època i que va ser escollit fotògraf oficial de l’Exposició.



1. Arc de Triomf 2. Saló de Sant Joan 3. Palau de Belles Arts 4. Palau de les Ciències 5. Palau de l’Agricultura 6. Residència Reial 7. Capella 8. Palau d’Arts Retrospectives 9. Casernes 10. Cascada 11. Dipòsit d’aigua 12. Hivernacle 13. Umbracle 14. Museu Martorell 15. Palau de la Indústria 16. Pavellons de les Colònies 17. Cafè restaurant 18. Llac 19. Església 20. Galeria de màquines 21. Fort de Don Carles 22. Pont de la Secció Marítima 23. Pavelló de Construccions Navals 24. Desembarcador 25. Laboratori municipal




El Parc de la Ciutadella, avui

La ciutat ha continuat expandint els seus equipaments científics i acadèmics al voltant de la Ciutadella. Està previst obrir el Parc cap a la Universitat Pompeu Fabra. A més a més, la construcció definitiva del pont ja iniciat entre el Parc de la Catalana de Gas i el Parc de la Ciutadella, per sobre de l’Estació de França i la ronda litoral, permetria la connexió per a vianants dels equipaments situats a l’altra banda de la ronda, i es recuperaria la configuració inicial del Parc en el temps de l’Exposició de 1888.

Que el Museu de Ciències Naturals i el Zoo de Barcelona (que potser caldria repensar) mantinguin avui el vincle amb el gran parc urbà de Barcelona que és la Ciutadella permet reconèixer i explicar les arrels i la identitat de tots els museus i institucions de ciències naturals catalans, com passa amb el Muséum National d’Histoire Naturelle de París i la Smithsonian Institution abans esmentat. Reforçar aquest vincle amb el que ha estat i és el seu entorn natural, i aprofundir encara més en les seves arrels, hauria de ser el camí fins a esdevenir Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya. I no estaria gens malament que, a més de recuperar els espais avui malmesos o sense ús, l’antic Museu de Zoologia del Castell dels Tres Dragons recuperés la seva antiga funció i el Museu Blau tornés a la seva antiga ubicació perquè la Ciutadella sigui l’espai on s’expressen Darwin, Humboldt i Margalef confeccionant el vincle adequat que permeti unir aquella primera manera de fer ciència amb la més moderna i actual.


 Projecte de Josep Fontserè (1872)
 

Aquest article sobre el Parc de la Ciutadella i d'altres històries de la ciutat els podeu trobar al llibre Barcelona, ciutat de vestigis (Ajuntament de Barcelona, 2017).




[+]

Laura Valls Plana, “El Museo de Ciencias naturales de Barcelona (1882-1917): popularización de las ciencias naturales dentro y fuera del museo” [en línia]. Biblio 3W, Revista bibliográfica de geografía y ciencias sociales, vol. XV, núm. 918, 5 de abril de 2011. Barcelona: Universitat de Barcelona. <http://www.ub.edu/geocrit/b3w-918.htm


En dos magnífics articles de Cristina Savall a El Periódico (6 de novembre de 2014 i 10 de gener de 2015) es fa ressò de l'abandonament en què es troben els Museus de Ciències Naturals del Parc de la Ciutadella i de quin serà el seu probable futur. El Museu Martorell, l'Hivernacle i el Castell del Tres Dragons es deterioren després que la part expositiva s'hagin traslladat al Museu Blau del Fòrum, tal i com explicàvem a l'article de més avall, en un exercici de tancar un museu per obrir-ne un altre, com deia Jordi Beulemans.


42 comentaris :

  1. Fascinant. Ara caldria recuperar els companys del mamut que encara resten per instal·lar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria bé, Allau. I recuperar també tots els racons que amaga la cascada.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Miquel, tu que estàs curtit en mil batalles, vas arribar a conèixer l'Asil del Parc?

      Elimina
  3. Tant de bo es recuperin espais i Barcelona reprengui la titularitat de capital del progrés.
    Un apunt força clarificador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En molts sentits Barcelona està recuperant aquest espai tecnològic, però és urgent que recuperi, sobretot, la imatge del passat. Una gran ciutat no pot perdre la solera.

      Elimina
  4. Muy buena recopilación de datos! Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, APU. Ja has vist que he enllaçat el teu apunt de la columna meteorològica, oi?

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies, Eugenio! Benvingut a Bereshit.

      Elimina
  6. Totalment d'acord amb els teus plantejaments. A mes aquest parc està molt lligat a la meva vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A banda de les conferències que el Museu d'Història Natural ha programat i altres iniciatives al voltant de la importància científica del Parc. A veure si s'aconsegueix revitalitzar les zones abandonades i els museus que el conformen, Javier. Perquè el Parc en si està molt bé. No necessita gaires retocs.

      Elimina
  7. Tant de bo els teus desitjos es compleixin. Tornar la ciència al parc de tots. També és cert que el Museu Blau funciona força bé. El tema del pont està sent molt discutit pel barri i el zoo, mmm, no m'agraden els zoos.
    Precisament ahir veia fotos del Audouard a l'institut del teatre, tot d'artistes i actors que posaven al seu taller. Ves-hi, t'ho recomano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, el pont i les obertures laterals del Parc no acaben de trobar consens, però a mi no em semblen malament. El tema del zoo no sé quina sortida podria tenir. Ideològicament a mi tampoc m'agraden, però... Em passa el mateix amb el circ.

      La visita a l'Institut del Teatre la tinc pendent, per l'Audouard i pel magatzem, on hi ha bona part del material de Francesc Roca.

      Elimina
  8. Ostres!!! Sí que hi hem perdut. Havia de ser impressionant!!! Que ens tornin les grutes!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les grutes hi són, Eulàlia, però tancades al públic per culpa de l'incivisme. L'últim cop que hi vaig entrar feien pena perquè eren plenes d'excrements i pixats.

      Elimina
  9. recordo haver visitat les grutes quan era petita. Com sempre, molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. De fet van ser obertes com a mínim fins els anys 70, i si les van tancar va ser perquè s'havien convertit en un cau de porqueria.

      Elimina
  10. Recuerdo las grutas, pero poca cosa más. No era aquel barrio un sector en que nos movieramos mucho.
    Recuero la hoz y el martillo que se pintó en rojo encima de los caballos para la muerte de paco y que tardaron en sacar y que casi lleva a estimbarse a uno de los pintores..
    Aquello siempre ha estado abandonado. A partir de los 80 se dieron cuenta de que representaba una magnífica área para manifestaciones, y hasta allí empezaron a llevarse al personal.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Miquel, és veritat! Ara m'has fet venir la imatge al cap.

      Elimina
  11. Agata del Mar26 de juliol, 2014

    Molt interessant, era el meu parc d'infantesa, al zoo fa molt q no hi he estat, al parc si
    També recordo les grutes i dins del recinte del zoo, les muntanyes de Montserrat a prop de la Dama del Paraigues, on hi havien cabres hispàniques en llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la rèplica de les muntanyes de Montserrat encara hi són, Àgata, i les cabres també. El zoo no ha canviat gaire. Els animals estan en millors condicions, això sí. I pel que fa a les grutes, com que la gent és molt porca s'havien convertit en un niu de porqueria. És una pena que estiguin tancades.

      Elimina
  12. Un apunt en tot lo que no sabie,que era molt,de la Exp. 1888 ,are hem miraré el Parc de la Ciutadella amb uns altres ulls !! Gracies Enric ,o saps tot noi !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume. M'alegro d'haver-te fet passar una bona estona.

      Elimina
  13. Ep, em passo a aquest enllaç de l'article de la balena i em trobo amb la imatge que et comentava com a primera il·lustració! És la de l'Antonio Castelucho però passada a litografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, no sé veure l'aquàrium que comentes a l'article de la balena. On el situes?

      Elimina
  14. Per cert, la litografia devia estar preparada per comercialitzar-se perquè hi ha les indicacions dels llocs més interessants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, encara no m'has dit a quina litografia et refereixes i on es veu l'aquàrium...

      Elimina
  15. NICOLAS SANGÚESA DE GRANDE22 de novembre, 2015

    JO TAMBRE RECORDO LAS GRUTAS VALIA LA PENA ENTRETENIRSE AMB ELLAS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Nicolás, era un passeig curiós i interessant. Llàstima que la gent les fes servir com a urinari públic. Aquesta va ser una de les raons per tancar-les.

      Elimina
  16. Enguany (setembre) es el 130 aniversari de l'exposició. Valdria la pena realitzar algun acte conmemoratiu d'un esdeveniment tant important per la ciutat. Tanmateix crec que recuperar el pont que enllaçava amb la platja es capdal. Recuperar i dignificar els palaus que encara conservem també es urgent, i en quan al zoo, jo estic totalment en contra. Si es vol conservar, cal traslladar-lo de manera urgent a un lloc on els animals disposin de condicions dignes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Pere. La Ciutadella demana des de fa anys la rehabilitació dels seus edificis. Hi ha projectes sobre la taula, entre ells tornar a fer un pont que enllaci amb el Parc de Recerca Científica de la banda de mar. No serà aquest any, però l'aniversari seria un bon moment per començar a parlar-ne seriosament.

      Elimina
  17. Enric las grutas las cerraron por que eran un punto de ligue homosexual, si te das cuenta los tres hombres a la entrada, en plan solitario y a la espera .... y eso que la foto es principios de siglo, no te cuento mas pero cosas se oyeron muchas. y eran tiempos de persecución, funcionaron mientras sirvieron de "alivio" para los soldados del cuartel detrás del parque... ¿es necesario que te cuente mas?. Un saludo !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo sé, Chordi, lo pude vivir en directo. En lo que no había pensado es en los tres tipos de la foto. Sí que es verdad que tienen toda la pinta de lo que sugieres. Y no sabía lo de los soldados del cuartel de detrás del Parque. Lo que sí recuerdo es que la calle Wellington y adyacentes fue hasta hace poco zona de prostitución, tanto de mujeres como de travestis. Muchas gracias por la información.

      Elimina
  18. Moltes gràcies Enric. Realment magnífic. Si no recordo malament, els anys 60 els primers diumenges de cada mes l'entrada era gratuita. Jo hi anava amb el meu avi Pau,al Zoo i al museu de Zoologia que aleshores era al Castell dels tres dragons. Aquestes visites em van decantar cap els estudis biològics i en aquelles sales m'hi vaig passar moltes hores aprenent Zoologia. Al 1888 era catedràtic d'Histologia a la facultat de Medicina D.Santiago Ramón y Cajal, que va participar a l'Exposició Universal. A la seva etapa catalana, Don Santiago va fer els seus descobriments fonamentals, la Teoria de la neurona, per exemple. Hi ha una llegenda urbanocientífica que diu que en Cajal va perdre el rellotge al Castell dels tres dragons i no s'ha trobat mai......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Manel. Sí, si no recordo malament l'entrada gratuïta era el primer diumenge de mes. Tant el Museu de Zoologia com el de Geologia eren dos llocs apassionants. Avui és possible accedir a molta més informació que la que oferien aquells museus, però res semblant a ser davant d'aquelles vitrines, que et parlaven no només del material exposat, sinó de l'aventura del coneixement; com a les cambres de meravelles. El rellotge, si algú el va trobar, no el va tornar. Però ves a saber... Encara hi pot haver alguna sorpresa.

      Elimina
    2. A día de hoy estos museos estan cerrados y en obras.

      Elimina
    3. El Museu Martorell obrirà aviat. El Castell dels Tres Dragons ja no és museu, només oficines i magatzem.

      Elimina
  19. Gràcies per aquest excel·lent recull!
    El video cap al final convida un itinerari. Tens l'enllaç?
    També patla de 2 millons de visitants a la exposició. Tu dones la xifra de 400.000 que, per l'época em sembla més realista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Dominique! Els 2 milions de visitants són una exageració. Les de Londres o París n'havien rebut més d'un milió, però Barcelona aleshores no tenia una capacitat d'atracció tan gran ni els mitjans de comunicació adients. Entre 400.00 i 500.000 és la xifra aproximada; que no són pocs.

      Elimina
  20. En aquest país els monuments mai se'ls a donat la importancia què compleixen, un exemple la basilica de la Sagrada Família què avui dia se li està donant, en els anys 1940-52 va està abandonat, fins i tot jo varem estar jugant dintre de les torres perquè la porta de fusta de entrada no tenia pany per tancar i va esta apunt en enredocarla per les autoritats en aquells moments, penseu què fins el any 1952 per motiu Congreso Eucaristico les úniques obres què desde avans de la nostra guerra és van fer les escales acces entrada porta naixement carrer de La Marina i va ser fins als anys 1960-70 varen començar les obres de la façana de la Passió

    ResponElimina