L'edifici David, a la segona meitat de la dècada de 1950
Arxiu David SA
Que el subsòl de la Barcelona vella amaga molta història és evident: el passat de la ciutat s'acumula formant capes i els arqueòlegs i historiadors s'encarreguen de documentar i mostrar-nos l'anatomia i les entranyes d'aquesta matèria orgànica que és una ciutat de més de 2.000 anys com la nostra.
Fora de l'àmbit urbà de l'antiga ciutat murallada (deixant vil·les romanes i jaciments ibers a banda) són més escasses i, alguna volta, poden resultar sorprenents i misterioses. L'abril de 2016, per exemple, van ser trobats al voltant d'un centenar de cadàvers en el subsòl de l'antiga fàbrica de cotxes David, que va ser inaugurada l'any 1931 al carrer d'Aribau, 230-240, durant unes obres en un supermercat. La periodista i bona amiga Cristina Savall em va posar sobre la pista i va publicar la notícia en exclusiva poques hores després de la descoberta.
Alguns dels cadàvers trobats a l'enterrament del carrer d'Aribau, 230-240
Servei d'Arqueologia de Barcelona
Posteriorment a l'ús original, l'edifici David va ser concebut com un espai integral d'aparcament i pupil·latge de vehicles amb estació de servei inclosa, situada a la segona planta de l'edifici. L'any 1964 es va ampliar amb la finca de Tuset, 19, i entre 1967 i 1969 es van inaugurar una terrassa i les Galeries David, després reconvertides en el popular Drugstore. Tot plegat situat a l'illa de cases delimitada pels carrers Aribau, Travessera de Gràcia, Tuset i Moià.
El primer que sorprèn de tot plegat és que quan es van fer les obres de la fàbrica David i totes les reformes posteriors no sortissin a la llum els esquelets ni cap evidència del jaciment. Però tenim un testimoni de l'existència d'aquests morts. La Sílvia Egea explica que els seus pares es van conèixer treballant a l'empresa David durant la Guerra Civil, quan hi feien components (bobinatges) per als motors dels automòbils del cos del exercit. La mare, que pujava al terrat quan sonaven les sirenes i veia com els antiaeris feien recular els avions que venien a bombardejar la ciutat, li va explicar que durant el conflicte bèl·lic els treballadors van conèixer l'existència dels cadàvers. Repartien ranxo per als treballador, i un cop un company, per fer broma, va pujar i els va dir que ja havien repartit el menjar, mentre ensenyava uns ossos agafats del fossat. Acabada la guerra, dels morts no se'n va saber res més. Com de tants altres morts abandonats en fossars anònims.
Segons els primers resultats aportats sobre el terreny pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, la necròpolis podria tenir més d'un centenar d'anys, la qual cosa descarta —permeteu-me la broma— que fossin cadàvers de la gouche divine, que freqüentava la zona.
Vista l'antiguitat, calia preguntar-se què hi havia en aquests terrenys abans que s'hi aixequés l'edifici actual. En un primer moment, s'especulava amb el cementiri del convent del Bon Pastor (que també funcionava d'asil d'acollida de noies), però aquesta institució religiosa va ser construïda a l'illa d'Aribau, Bon Pastor, Muntaner, Travessera, i la parròquia actual de la Mare de Déu de Núria del carrer del Bon Pastor forma part d'aquell convent.
Es parlava també d'un possible fossar dels morts de l'epidèmia de tifus de 1914, provocada per la contaminació de l'aqüeducte Baix de Montcada per filtració d'aigües fecals. Aquesta hipòtesi coincidiria temporalment amb l'antiguitat dels ossos proposada a priori.
Però mentre no apareguessin més dades sobre l'origen de la necròpolis i no es tinguessin els resultats del carboni-14, vam fer un repàs històric sobre aquest indret, vam comprovar que no estava pas desert i vam deixar volar la imaginació abans de proposar una hipòtesi versemblant.
En una fotografia de 1912, la Diagonal en primer pla; el Col·legi Alemany,
a la dreta (planta i dos pisos); a l'esquerra, el convent del Bon Pastor
(planta i dos pisos); en vertical, el carrer d'Aribau amb les
Dames Negres al fons i sobre l'edifici alt de la dreta,
l'espai on s'ha trobat la necròpolis
Dames Negres al fons i sobre l'edifici alt de la dreta,
l'espai on s'ha trobat la necròpolis
Fotografia cedida per Peter Cowley
Enfront, ja hem vist que s'hi va construir el convent del Bon Pastor (1886). A la mateixa illa on es va trobar la necròpolis, al carrer de Moià i on avui hi ha l'Institut Francès, hi havia el Col·legi Alemany (1903). Pel costat de Tuset, delimitant amb la Riera d'en Malla (coincidint aproximadament amb l'actual carrer de Balmes), hi havia l'Asil Duran (1890-1942). I a l'altre costat de la Travessera de Gràcia, a la banda de muntanya, hi ha l'escola i la congregació de les Dames Negres (1867).
Localització de tots els elements sobre un fragment
d'un plànol de l'Eixample de Gràcia, de l'any 1906
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Tot plegat és molt suggeridor i porta a especular i veure aquest espai com un nexe d'unió entre institucions que, de tant en tant, es veien obligades a desfer-se dels seus morts. No hi ha, però, cap notícia de l'existència d'un cementiri en aquest espai i no sembla probable un fossar clandestí. Al final, segurament, la realitat serà més prosaica quan esbrinem què hi havia en aquest indret. Us convido a tots a regirar arxius i preguntar per esbrinar d'on venien aquest cadàvers.
Llanço, com he anunciat abans, una hipòtesi. Segons el responsable del Servei d'Arqueologia d Barcelona, no es tracta d'una fossa comuna sinó d'un enterrament secundari. Això vol dir que aquest munt de calaveres, fèmurs, tíbies i húmers són ossos de dones, homes, nens i gent gran que probablement van ser traslladats des d'una necròpolis pròxima, potser en el moment en què van ser prohibits els cementiris parroquials i traslladats els cossos al cementiri municipal.
Si aquesta hipòtesi fos certa, podria tractar-se dels ossos escurats de l'antic cementeri del convent de Jesús (vegeu l'article El Raval de Jesús: el barri oblidat de 1714), destruït definitivament el 1823 i substituït per Santa Maria de Gràcia, construït al carrer de Gràcia, per sobre dels Jardinets, que si bé tenia un petit cementi, potser es va optar per repartir els morts i es va optar per enterrar-ne alguns en un lloc poc habitat com ho era aleshores el lloc d'estudi. El convent de Jesús i el cementiri, així com la font i els jardins que l'envoltaven, estaven situats al mig del passeig de Gràcia. Aquest lloc d'enterrament tenia la peculiaritat d'acollir els morts de les epidèmies que van assotar la ciutat, i era un lloc de pelegrinatge dels barcelonins per Tots Sants.
Un cop estudiat i documentat tot el material, i fetes les anàlisis de carboni-14, el Servei d'Arqueologia de Barcelona va publicar l'informe, el febrer de 2017. Aquestes anàlisis van donar com a resultat que l'antiguitat dels cossos anava del segle XVII als anys en què es va desmantellar el cementiri de Jesús, i recollia en el memòria la hipòtesi del convent de Jesús que vaig proposar en el seu moment i està publicada a Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (Viena Edicions, 2019).
