dilluns, 9 de maig de 2011

Base de dades de miracles

 Exvots del Santuari de Sant Magí de Brufaganya
(Pontils, Conca de Barberà)

La xarxa s'està omplint de recursos de tota mena, alguns de ben curiosos. I el millor de tot és que es fan públics. Aquest cop ha estat la Universitat de Sheffield, a Anglaterra, que ha preparat una Base de dades de miracles, en access, amb més de 600 miracles recollits de diverses col·leccions medievals que abasten més de 800 anys d'història.

Com a recurs digital en si és pobre. És més una eina informàtica perquè no han resolt digitalment les cerques. Però bé, s'hi pot treballar... i s'hi pot "jugar". L'inventari recull quan, on i de quina manera es van produir els miracles i permet vincular fets diferents i establir regularitats entre els paràmetres, que a més dels esmentats, s'hi afegeix el gènere i la posició social dels beneficiaris. Per als medievalistes, els miracles són una font important per establir la manera com les diferents classes socials medievals es van enfrontar amb el cristianisme i la religiositat, sobretot pel que fa a les classes socials més pobres, de les quals sempre n'és més difícil tenir-ne notícies.

Els miracles, així com tota activitat religiosa, són de gran importància per entendre la religiositat a l'Edat Mitjana però, d'altra banda, no s'ha fet prou per estudiar quina va ser la influència que van tenir en el comportament dels individus i de la societat. Hi ha un error molt estès que ens fa creure que no hi ha cap solució de continuïtat entre el moment que el cristianisme es converteix en religió oficial a Europa i la seva consolidació. Es van necessitar molts segles i una forta intervenció eclesiàstica per eradicar dels costums i els usos de la plebs les pràctiques paganes i els ritus sincrètics. Durant molt de temps, el cristianisme que es practicava es barrejava amb les religions paganes heretades dels ibers, dels romans, dels visigots i de pràctiques màgiques del folklore popular, l'endevinació (la Sibil·la, per exemple), la creença en fades i dimonis. Hi va haver un moment que les pràctiques es van convertir en espectacles que es representaven a les esglésies amb un gran aparell escenogràfic, amb tant d'èxit que els temples es convertien en autèntics mercats a cobert. Va ser el Concili de Trento (s. XV) el que va posar fi als autos sacramentals (com el Misteri d'Elx).

Si voleu saber-ne més, podeu llegir Religiosidad popular en la Alta Edad Media, de Oronzo Giordano [Madrid: Gredos, 1995].

També estan relacionats amb els miracles els exvots que podem veure exposats en alguns santuaris: figures de cera que servien per donar gràcies a Déu, la Mare de Déu o als sants per la cura d'una malaltia. Els exvots més antics documentats en territori català són oferiments de cera fets a Montserrat al segle XII. A l'Edat Mitjana era costum d'oferir el pes en cera (probablement en forma de ciris) de la persona agraciada. Més endavant, es prengué el costum de donar forma a la cera simulant la part del cos que havia estat guarida. El regraciament se certificava davant notari, es predicava al poble i s'inscrivia en els llibres dels miracles (se'n conserven alguns, com els de Montserrat, de Núria o de Lluc). D'exvots de cera se'n poden veure a Barcelona en el santuari de Sant Josep de la Muntanya, al barri de la Salut de Gràcia. És un espectacle grotesc, esperpèntic en el més pur significat valleinclanesc. Paga la pena fer-hi una visita per copsar fins a quin punt hi ha gent que viu en una dimensió que no és la nostra.


I tot i que som en ple segle XXI, les pràctiques paganes continuen vives entre nosaltres. És fàcil veure com la veneració que molts catòlics tenen per diversos sants, als quals atribueixen poders protectors i guaridors, no és lluny de la idolatria i, sovint, aquest panteó hagiogràfic és per sobre de la fe monoteista. I crida també l'atenció que, tot i haver baixat la la pràctica de la religiositat "oficial", ara la màgia, l'endevinació, l'astrologia, la pseudociència i la filosofia mística, a més dels llibres i cursos d'autoajuda, ocupen el lloc que abans ocupava l'Església, especialment entre la gent jove. Si Nietzsche aixequés el cap!

5 comentaris :

  1. Això és realment interessant... i necessari: qui no necessita un miracle? Crec que en aquests moments tant en Mas com jo devem estar buscant.

    ResponElimina
  2. Fantàstic això de tenir una base de dades de miracles... suggerent!

    Malauradament, jo que sóc el rei del kitsch i el morbo religiós, lamento que aquest devessall d'exvots avui no es conservi... És una autèntica apoteosi miraculosa!

    ResponElimina
  3. Lluís, tu no sé si en necessites (bé, en tot cas, tant com jo o molts mortals), però en Mas? El miracle el necessitem nosaltres perquè no se'ns rellogui a l'ajuntament!

    ResponElimina
  4. Galderich, a Sant Josep de la Muntanya encara hi són. Et proposo una excursió i així ens coneixem, tot fent un vermut. A mi , a més de morbo, el tema religiós m'interessa molt.

    ResponElimina
  5. A Sant Josep de la Muntanya? A prop de Lesseps? Fa un parell d'anys que hi vaig ser i no ho vaig veure!

    I si, hauríem de quedar perquè les coincidències ja són masses!

    ResponElimina