dimarts, 3 de maig de 2011

La Bíblia del Diable


El Còdex Gigas, també anomenat Bíblia del Diable, és un manuscrit en pergamí escrit a principis del segle XIII en llatí. Les seves dimensions (92 x 50,5 x 22 cm), amb 624 pàgines en foli recte i un pes de 75 kg, el fan el manuscrit més gran de tots els conservats. Està decorat amb tintes de colors  vermell, blau, groc, verd i or. Està en un excel·lent estat de conservació i manté la unitat estilística amb la que fou creat.

L'autoria de l'obra s'atribueix a un monjo benedictí del segle XII, que també era copista i grafista, del monestir de Podlažice (a Chrudim, en el centre de l'actual República Txeca), destruït durant les guerres de religió en el segle XV.


El Còdex conte la versió completa de la Vulgata (la traducció llatina de la Bíblia, feta per sant Jeroni), amb l'excepció dels Fets dels Apòstols i l'Apocalipsi. També inclou una miscelània d'obres, com les Etimologies de (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti, d'Isidor de Sevilla, una compilació del saber fins el segle VII); les Antiguitats judaiques, de l'historiador hebreu Flavi Josep (ca. 37 - ca. 100); la Chronica Boemorum (Crònica dels txecs, redactada en llatí en el segle XII), de Cosmas de Praga; i diversos tractats d'història, etimologia, fisiologia, a més d'un almanac amb necrològiques i la llista dels germans del monestir, fórmules màgiques, noticies locals, i el Ars medicinae, el manual de medicina d'aquella època.

Diu una llegenda que l'autor del Còdex Gigas fou condemnat a ser emparedat viu per un crim greu. Perquè la pena li fos perdonada, el monjo va proposar escriure l'obra en una sola nit, per a gloria del monestir. Per poder complir la seva promesa va haver de demanar ajuda al Diable, que va acabar de redactar el llibre. Una cop acabada l'obra, es diu que el monjo va incloure un retrat del seu ajudant com a reconeixement.

Al final de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el Còdex Gigas va ser robat com a botí de guerra per les tropes del general suec Königsmark, junt amb altres objectes d'art de la cèlebre Kunstkammer ("càmera de curiositats") de Praga, de l'emperador Rodolf II (1552-1612). Aquest emperador havia traslladat el manuscrit del monestir de Broumov (República Txeca), on es trobava l'any 1594, per incorporar-lo a la seva col·lecció d'objectes rars.


Quan les tropes protestants sueques prengueren l'any 1648 el Castell de Praga, s'apoderaren de les col·leccions de Rodolf II, i amb el Còdex també es van apoderar del Còdex Argenteus o Bíblia de Plata,  un manuscrit del segle VI, en lletres de plata i or, que conté gairebé complets els quatre evangelis, escrits en gòtic, i que actualment es troba en permanent exhibició en la biblioteca Carolina Rediviva de la Universitat d'Uppsala. És el text més antic escrit en aquesta llengua germànica extingida en el segle IX (excepte en una petita població de Crimea, on va perviure fins el segle XVIII).

Còdex argenteus

Custodiada a la Biblioteca Real d'Estocolm, des del segle XVII el Còdex Gigas va sortir de territori suec en dues ocasions, una per anar al Metropolitan Museum de Nova York (1970), i una altra per anar a Berlín.

Però la Biblioteca Digital Mundial, experta en la digitalització de manuscrits i llibres antics, ens ofereix la possibilitat d'accedir a aquesta Bíblia a través del seu navegador. Cliqueu sobre la il·lustració i hi podreu accedir.


2 comentaris :

  1. Aquestes digitalitzacions em semblen una aplicació clara que les noves tecnologies poden aportar molt en segons quins camps. Com podríem sinó contemplar una obra con aquesta, i amb en nivell de detall que arribes a tenir?

    El dibuix del dimoni em sembla fascinant. pàgina 550...

    ResponElimina
  2. Tens raó, Eulàlia. Algun cop ho he dit: ara més que mai tenim accés a obres que abans hauria estat impensable ni tan sols acostar-s'hi.

    ResponElimina