diumenge, 18 de desembre de 2011

El Capità Amèrica i el Gólem



L'any 1940 es dibuixava per primer cop el Capità Amèrica, el primer superheroi humà no mutant i no extraterrestre (Superman). Batman no compte perquè no té superpoders. Naixia un supersoldat.

El març de 1941 apareixia el primer volum de Captain America, amb aquella famosa portada on el superheroi li clavava un cop de puny a Hitler i lluitava contra el nazisme. Acabada la guerra, el personatge va caure en l'oblit i no seria rescatat fins 1964, en plena Guerra Freda, amb uns altres objectius.

Els creadors del personatge eren Jack Kirby (Jacob Kurtzberg), mort el 1994, i Hymie "Joe" Simon, mort aquest passat 14 de desembre. Tots dos eren fills d'emigrats jueus.


Joe Simon i Jack Kirby


L'edat d'or del còmic nord-americà, que va dels anys 30 fins els anys 50, i l'edat de plata, als anys 60-70, amb l'arribada massiva dels superherois, està directament relacionada amb els emigrants jueus dels Estats Units. Mal vistos per una societat racista, els jueus relacionats amb les arts plàstiques no tenien accés a les feines artístiques que estaven a l'alça en aquella època, com per exemple la publicitat. En canvi, el món dels còmics tenia necessitat de dibuixats per cobrir la gran demanda del mercat amb el boom del comic-book. És així que els dibuixants d'origen jueu no només van copar els estudis de dibuix, sinó que l'aspecte creatiu va beure de l'experiència jueva amb l'Holocaust i de les tradicions jueves.

"La representación del Holocausto en el cómic norteamericano" de Francisco Saez de Adana, publicat a la Revista de Humanidades Sarasuati (18 d'abril de 2010) ens explica quin ha estat el desenvolupament del còmic americà amb l'Holocaust com a rerefons i com la persecució nazi es palesa en els primers còmics de superherois. És explícita en el cas del Capità Amèrica i indirecte en el de Superman, personatge creat el 1938 pels també jueus Jerry Siegel i Joe Shuster. Krypton és la metàfora de les poblacions jueves devastades pels nazis i Superman és el supervivent.

En aquests primers casos l'Holocaust no és la referència perquè encara no s'ha arribat al moment àlgid de l'extermini, però sí que els jueus han patit la persecució i el confinament en camps de concentració. I en aquest estat de coses, els superherois, revestits de superpoders, s'enfronten al mal.

Francisco Saez de Adana relaciona Hulk, d'Stan Lee (també jueu, creador de personatges com Spiderman, Los 4 Fantásticos, X-Men, Thor, Dan Defensor o Doctor Estraño) amb el Gólem perquè el seu aspecte ens remet immediatament a la imatge del personatge cabalístic de fang creat pel rabí Loew per defensar el gueto de Praga.

Cal tenir present, també, l'obra de Danny Fingeroth, Disguised as Clark Kent: Jews, Comics and the Creation of the Superhero. El llibre tracta de la relació entre el naixement del mite del superheroi i l'origen dels seus creadors, com hem esmentat abans.

Segons Fingeroth, hi ha clara relació entre l'herència jueva dels creadors i els mons que van desenvolupar en el paper, que, d'alguna manera, els va servir per transcendir la seva individualitat per involucrar-se en la societat americana, i pel que fa a la descriminació laboral, esgrimeix les mateixes raons argumentades per Francisco Saez de Adana.

La pròpia figura del superheroi té clars paral·lelismes amb la típica caricatura del jueu: un ésser que, a la vegada, es mostra dèbil però que alhora és capaç de controlar el seu món de manera efectiva. A tots ens ve al cap Woody Allen, oi? A nivell més metafòric té a veure amb el desig de demostrar al món que som més d'allò que semblem.

Fingeroth comenta que molts d'aquests creadors jueus provenien de famílies que havien viscut una certa prosperitat econòmica i que ho havien perdut tot durant la Gran Depressió de 1929, situació que, en certa manera, ens recorda Superman (el seu planeta és destruït), Batman (els pares són assassinats) o Spiderman (els pares moren i l'oncle és assassinat). Però no hem d'oblidar, tampoc, que moltes d'aquestes famílies jueves havien fugit dels pogroms de l'Europa de l'Est.




Tractant el mateix tema, però des de la novel·la,  Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay, de Michael Chabon, ambientada en el Nova York de l'edat d'or del còmic, aborda el tema de l'Holocaust en el món dels còmics. L'amistat, la força dels llaços familiars, l'amor, serveixen per narrar les vides de Kavalier, un artista gràfic txec, i el seu cosí Clay, un escriptor de Brooklyn, durant i després de la Segona Guerra Mundial. Molts dels esdeveniments de la novel·la estan basats, precisament, en la vida dels dibuixants que he anat esmentant i d'altres amb el mateix origen: Stan Lee, Jack Kirby, Joe Shuster, Jerry Siegel, Joe Simon o Jim Steranko.

Però, de fet, la figura del Gólem és darrere de tots els superherois. El rerefons és la persecució i l'extermini, i en certa manera la defensa de l'alteritat i de la justícia. Els superherois no encarnen la figura del perseguit, sinó la del venjador, la del Gólem que s'enfronta a la injustícia com a concepte universal.


Magneto (Max Eisenhardt), d'X-Men, 
en el gueto de Varsòvia (Testament, 2008)


Passada la Segona Guerra Mundial i caminant cap els anys 60 i 70, en què començaran a caure a Estats Units les velles estructures racistes, i la societat en general, i el còmic també, viuen pendents de la Guerra Freda. L'Holocaust agafarà carta d'identitat i es convertirà en tema i deixarà de ser metàfora. Alguns còmics en parlaran de manera directa. Will Eisner, fora del món dels superherois, seria el cas més paradigmàtic, amb una obra que tindrà sempre la comunitat jueva com centre d'atenció més o menys camuflat i que anirà derivant cada cop més descrivint de forma explícita el món jueu i l'Holocaust, fins arribar a La conspiración: La historia secreta de los protocolos de los sabios de Sión, publicada pòstumament el 2005.




Més enllà de la peculiaritat americana, el món jueu continua estant molt present en el còmic. Les obres més importants sobre l'Holocaust són recents: Maus, Auschwitz, La hija de Mendel, Ana Frank o The Search. Però són les que tenen un contingut cultural les que han arribat al públic de forma més natural sense recórrer a metàfores, com l'obra de James Sturm; El judío de Nueva York, de Ben Katchor; El gato del rabino, de Joann Sfar; Una judía americana perdida en Israel, de Sarah Glidden, o El silencio de Malka, de Pellejero i Zentner. Aquesta última tracta també el tema del Gólem, però des d'una perspectiva tradicional, del folklore jueu. Però també podem trobar curiositats com El asombroso swing del Golem, de l'esmentat James Sturm, que narra la història d'un equip jueu de beisbol nord-americà dels anys 20, Stars of David, que s'inventen un gólem per resoldre els seus problemes de econòmics i de joc, reprenent la idea de l'heroi.

Com deia Gregorio Luri en una conferència, tota societat se sustenta sobre mites. El món judeocristià, malgrat haver escombrat el paganisme, també n'és ple més enllà de la Tanakh (la Bíblia hebrea) i la Bíblia. I contràriament al que la gent creu, la mitologia jueva té tant de pes o més que la cristiana, malgrat la malaltissa insistència a voler reduir-la a cendres. Esperem que no calgui despertar el Gólem que dorm a l'àtic de la sinagoga Staranová, la sinagoga Vella-Nova, de Praga, per defensar-nos de la ignorància i la injustícia.

*

Fonts:

Chabon, Michael. Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay.

Conget, José María. "Cabalacómics. Reseña de Jewish Images in the Comics de Fredrick Strömberg", Tebeoesfera, 2ª época, núm. 10, 22 d'octubre de 2012 [pàgina web].

Fingeroth, Danny. Disguised as Clark Kent: Jews, Comics and the Creation of the Superhero.

Saez de Adana, Francisco. "La representación del Holocausto en el cómic norteamericano" , Revista de Humanidades Sarasuati, 18 d'abril de 2010.

"El Holocausto en cómic", El País, 1 febrer 2008.

"The Golem of Prague: Books, comic books, films and TV", NationMaster.com (18/12/2011).


[+]

Superhéroes: identidad secreta [pàgina web]

18 comentaris :

  1. Molt bon apunt, Enric.
    Una idea clau del superheroi prové de l’arrel jueva: la del messianisme, incardinada a la cultura nordamericana.
    Crec que els personatges de tot l’univers superheroic americà més propers a esdevenir metàfora de la condició jueva (minoria perseguida, alteritat, tanmateix poderosos) són els mutants i X-Men com exemple per antonomàsia. Per cert, un dels personatges més ben construïts d’aquest món, Magneto, fa això explícit.

    Gràcies pel teu recolzament de l’altre dia. Que 20 furgonetes d’antiavalots ocupin els voltants d’una facultat i que quaranta o cinquanta ocupin l’interior i atonyinin a professors universitaris, treballadors i estudiants és una vergonya per a qualsevol amb consciència cívica.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Molt interessant, Enric. Imatges tan USA que resulten ser d'origen jueu, m'he quedat de pedra, perdó, de fang!

    ResponElimina
  3. Sobre aquest tema et recomano el llibre "Las Asombrosas aventuras de Kavalier y Clay" de Michael Chabon. Si no l'has llegit, no te'l perdis.

    ResponElimina
  4. Un apunt molt interessant, que obre més portes a preguntes sobre la condició humana.

    ResponElimina
  5. Es fa difícil dir quina mitologia té més vigència en el nostre imaginari i els nostres referents. Jo preferiria haver-me quedat en la greco-romana però les altres són inevitables.
    I crec que revifar el Gòlem (el primer zombi?) no és una bona solució, tal com va explicar el Bashevis Singer.

    ResponElimina
  6. Missatger, gràcies.

    És com tu dius. La referència explícita a Magneto ja hi és a l'apunt. L'alteritat és una de les bases no només del món que subjau en els còmics americans, sinó de tota la condició humana. És un dels grans temes; poc estès perquè sovint es tracta només des de l'antropologia.

    Pel que fa al tema de la universitat, és escandalós, senzillament escandalós i inadmissible. I el poc ressò que ha tingut! És evident que ens indignem només moguts pels interessos.

    ResponElimina
  7. Gràcies, kalamar. A mi, el que em resulta interessant és anar descobrint que no hi ha res que surti del no res. Tot té la seva història. I en els meus apunts intento reflectir-ho.

    ResponElimina
  8. Clídice, una porta que hauria d'estar sempre oberta, així res ens resultaria excessivament estrany i seria més fàcil entendre a "l'altre".

    ResponElimina
  9. Lluís, sens dubte el Gòlem no seria una solució, per això dorm en unes golfes.

    Per sort o per desgràcia, no podem triat quines influències hem de tenir. La civilització occidental és greco-llatina-judeo-cristiana-germànica, i tant si vivim del costat de la raó o del costat del mite, la realitat s'ha construït com és. El que és important és saber triar i fer-ho, i no deixar-se dur pel mite revestit de falsa veritat.

    A mi, senzillament em sembla divertit (m'apassiona!) l'arqueologia cultural. I procuro no casar-me amb ningú.

    ResponElimina
  10. Anònim, gràcies. Conec la referència, però no l'havia citat. Ara he afegit les fonts de l'article.

    ResponElimina
  11. Leb, gràcies!

    A veure si tenim sort. De moment encara no s'ha editat ni tan sols la novel·la il·lustrada, ni en català ni en castellà. En anglès es pot comprar a Amazon.

    ResponElimina
  12. M'interessa el teu post. Bé, m'agafo a la primera part del post sobre les mentires o noticies falses.
    Ja fa uns anys, vàrem voler reflexionar sobre el tema amb uns companys. Varem fer una exposició en que el tema era "De la ficció a la realitat". Ens vàrem inventar una pintora nascuda al poble a on vivíem i que havia fet un recorregut per diferents moviments artístics del segle XX. Vàrem retocar fotos, vàrem fer pintures a la manera del moviment que corresponia, i li vàrem donar una vida intensa. No es deia que era un invent, hi havia complicitat de la direcció del Museu i de la premsa. Es donaven pistes per això i es van convidar fotògrafs con Joan Fontcuberta que en aquell moment treballava amb fotos d'animals inexistents. O es passaven pel·licules com una D'Orson Wells sobre falsificadors. Va ser interessant parlar del que es realitat o del que prenem com a real i de la frontera tènue que a vegades hi entre els dos termes. Em quedo amb el comentari de una senyora gran que va visitar l'exposició repetint que havia conegut a la nostra protagonista quan ella era petita.
    http://www.grupelsisards.cat/set2/text.htm

    ResponElimina
  13. Vaja, Jordi, molt interessant! Max Aub va fer el mateix amb Jusep Torres Campalans.

    Parlem-ne, que hi ha molt a fer en aquest camp, tant de producció com de recerca.

    ResponElimina
  14. Vàrem conèixer un "col·leccionista" de persones artistico-ficcionades. Ens deia que la nostra entranyable Maria era la quarta en l'àmbit català. En Jusep devia ser una d'elles (per cert pintava molt millor millor que la "filla do catalao"). Podeu veure la vida de la Maria a http://www.grupelsisards.cat/set2/index.htm amb tres pàgines que parlen d'ella.

    ResponElimina
  15. Confesso que mai no havia relacionat els superherois amb l'emigració jueva als Estats Units, malgrat el mític cop de puny del Capità Amèrica i el fet que la gran majoria de dibuixants fossin jueus. Em pensava que es tractava de figures mítiques del segle XX destinades a servir de catarsi al públic en general, en un combat una mica ingenu entre el bé i el mal. Però com dius tu quan li respons a la Kalamar, no hi ha res que surti del no res perquè tot té la seva història (i jo afegeixo: i tot el sentit).

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cultura popular americana té una influència jueva molt gran, tot i que sovint no és perceptible perquè els fills d'aquells primers emigrants del segle XIX que fugient de l'Europa de l'est no van trobar les bases culturals que permetessin desenvolupar la seva cultura i el seu imaginari com sí ho van poder fer a Europa. Còmic, guionistes, músics, escriptors i artistes en general es van integrar no en la cultura sinó en la indústria cultural, que és la mare de la cultura popular. El cinema americà, per posar només un exemple, el primer gran transmissor d'aquesta nova cultura, neix de la mà de les anomenades Big Six Majors, les sis companyies que el posen en marxa, de les quals cinc eren de fundadors i propietaris jueus (ara em sembla que totes són de propietat japonesa):

      Columbia: Harry Cohn, Jack Cohn i Joe Brandt.
      20th Century Fox: William Fox.
      Warner Bros.: Harry Warner, Albert Warner, Sam Warner i Jack Warner.
      Paramount Pictures: Adolph Zukor.
      Universal Studios: Carl Laemmle.

      La sisena era The Walt Disney Company. Disney havia assistit durant els anys 30 als mítings de la German American Bund, una organització pronazi, i els anys 40 es va aliar amb la Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals, una organització anticomunista i antisemita. Però com que el dòlar és el dòlar, Disney es va envoltar de tants creadors jueus com va necessitar.

      Ja no m'enrotllo més perquè m'estic sortint del tema. En tot cas, només una última cosa. Si bé aparentment la cultura jueva (asquenasita) no és perceptible per a un profà en la indústria cultural americana, la seva essència (i generalitzo: impresentables n'hi ha arreu) va ser l'antídot al puritanisme nord-americà.

      Quan em mori sé que no aniré ni al cel ni a l'infern: em faran companyia els germans Marx. Per a quan el monument que es mereixen?

      Elimina
  16. El superheroi és l’única creació genuïna dels còmics, la seva aportació, per dir-ho així, a la cultura universal.

    Sé, pel meu germà que, com en molts altres oficis, la comunitat jueva va també deixar llavors i continua fent-ho ara, la seva empremta en el mont de la publicitat i del disseny gràfic dels USA i arreu. A mi ara em ve al cap Milton Glaser i Wolff Olins, però ell em parla també de Saul Bass, Paul Rand, Herb Lubalin, com a Dissenyadors Gràfics. El multifacètic Raymond Loewy. I entre els publicistes Bill Bernbach. I tants com vulguis en el món de la fotografia: Ricahrd Avedon, i en el del Còmic: Art Spiegelman. I només per citar-ne uns poquets. Em diu que la llista és aclaparadora i que molts d’ells els podem trobar, tant del món de la publicitat com del disseny, a través d'aquestes dues llistes que t'indico: la del Art Directors Club of New York i la del AIGA, American Institute of Graphic Arts.

    http://adcglobal.org/awards/hall-of-fame/

    http://www.aiga.org/medal/

    També em diu que el món "creatiu" n’està ple de persones d’origen jueu, de primera, segona, tercera, quarta o cinquena generació. Principalment de les migracions de les Guerres europees. Fugint del nazisme van anar a parar a América, especialment als USA i concretament a NY, Chicago i California els provinents de la Bauhaus i les seves ramificacions: arquitectes, dissenyadors, artistes, cineastes, músics, etc. També hi van anar a parar molts a Argentina.Tota la intel•ligència creativa (i també científica i igualment docent), prové d'Europa i en especial de l'Europa jueva.

    [És la meva teoria de la diàspora que ha afavorit i potenciat els valors positius de tota mena com a conseqüència de la necessitat, de supervivència i altres coses. Els millors creatius, els millors comerciants i negociants, i tota una malla, una xarxa invisible entre ells.]

    Cal recordar, com ara ho ha fet un llibre, que Hollywood és una creació d'emprenedors i creatius jueus, de fet, sense diferenciar una cosa de l'altre, tot és el mateix: eren creatius perquè eren emprenedors, i eren emprenedors perquè eren creatius, d'aquí la gran importància també dels productors i els Estudis, o casos com en Chaplin que ho va ser tot alhora: creatiu, actor, guionista, productor... Abans de que comencessin a arribar, a Hollywood no hi havia res, era tot una plana amb fullaraca.

    I no et parlo del món de la pelleteria!!!

    ----------------------------

    Hulk és l’únic súper o pseudo heroi que es pugui identificar al Golem, però també és fill primer del mite del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. En el Golem jo sempre he vist el mite antic de l’ídol i el mite modern del monstre del Dr. Frankenstein. El Golem és esclau del seu creador del que s’ha d’alliberar, l’ha d’obeir, però sent rancúnia, en el fons li és hostil.

    El superheroi, i la superheroïna que vindrà més tard, en canvi, sempre m’han semblat projeccions de l’Olimp, pagà o cristià, àngels i arcàngels amb les seves contracares diabòliques. Genis protectors de l’imaginari assiri i semita, genis alats perquè el vol és quasi essencial en un superheroi, d’igual manera que el seu caràcter protector. Son figures heraclianes, veritables semiherois que més s’acosten a la figura del redemptor que visita l’infern per rescatar a l’amic (Llàtzer) i fa treballs impossibles, mig deu i mig home o les dues coses alhora, que al Golem.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels enllaços, Xavier.

      Tot el que comentes és cert. I encara s'hi podrien afegir altres elements, com la necessitat de sentir-se integrat en la nova societat, molt evident i explícit en el cas de Houdini.

      En el cas del cinema, totes les majors pioneres són jueves, excepte la Walt Disney Company, que sempre s'ha dit que era antisemita, però Disney no va poder prescindir mai dels professionals i creatius jueus.

      Elimina