diumenge, 3 de juny de 2012

El GATCPAC i la Casa Bloc


Casa Bloc (GATCPAC, 1932-1936)


El GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), format pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé, Antoni Bonet i Castellana, Raimon Duran i Reynals, Germán Rodríguez Arias, Joan Baptista Subirana i Sixt Illescas i Mirosa, i reunit per primer cop l’any 1929, realitza la primera reunió formal 6 de desembre de 1930, com a grup català, després de la reunió estatal que va portar a la constitució del GATEPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea), que actuava com a representant dels CIRPAC (Comité International pour la Réalisation de l’Architecture Contemporaine), cos executiu electe del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna).

Promotors de l'arquitectura racionalista, entroncava amb els corrents europeus d’avantguarda que es van desenvolupar entre els anys 20 i 30 del segle XX. Des del primer moment es va perfilar una duplicitat en les tendències del grup, que marcarien la manera com els projectes es durien a terme. Per un costat, l’ascendent que Le Corbusier tenia sobre el moviment des d’un punt de vista purament arquitectònic. D’altra banda, els arquitectes catalans van posar la mirada en l’arquitectura alemanya, atents a com el règim socialdemòcrata solucionava aspectes pràctics com l’habitatge social, la gestió pública de la ciutat i les experimentacions tecnològiques en el camp de la construcció.

En pocs anys el GATCPAC es mostra molt actiu en un gran nombre d’iniciatives culturals i socials, conscients que existeix una forta relació entre el poder i la cultura, com, de fet, ja s’havia produït amb el modernisme i el noucentisme. Ara, però, amb la proclamació de la República, i acceptant els riscos de burocratització i pèrdua d’una certa independència que implica tota relació professional amb les administracions, ofereix a les institucions polítiques catalanes posar a la pràctica els principis ideològics que professionals i polítics comparteixen. La resposta dels poders públics és immediata, i el GATCPAC es converteix en el braç tècnic d’un projecte global de reformisme social.

El 13 de juny de 1932 queda aprovat l’important decret de creació del Comissariat de la Casa Obrera. El mateix Comissariat, quan constata que els habitatges unifamiliars no poden resoldre el problema dels allotjaments obrers, ni des del punt de vista econòmic ni de l’urbanístic, esdevé ben aviat promotor de la construcció de la Casa Bloc, el projecte general del qual s’encarrega (1933) als tres membres del Comissariat (J. Torres i Clavé, J. B. Subirana i J. L. Sert); la intenció és la de prioritzar els múltiples recursos d’una vida en comunitat, ja que els exemples inspiradors només podien ser els barris ja construïts a partir d’aquests principis a Viena, Berlín o Amsterdam, o fins i tot el cas de Londres (en vaig parlar a Quan l’East End era la fi del món al presentar el documental Housing problems). La Casa Bloc es un experiment de nous tipus d’habitatges, funcionals i moderns, que s’adrecen a uns usuaris peculiars, els treballadors, que constitueixen la principal carta de presentació de la iniciativa.

En aquest mateix període en què el Pla Macià, que pretenia estructurar la ciutat a partir del port i de les vies que, seguint el Besòs i el Llobregat, la comuniquen amb el Vallès i de l'eix transversal que la travessa seguint la línia que va de Badalona a Castelldefels. Proposava la reforma i el sanejament del nucli antic, l'adaptació de l'esquema Cerdà per a l'Eixample a les exigències del moment, la classificació de la ciutat en zones, la comunicació amb les platges del Llobregat, on s’hi volia construiria una ciutat de repòs i de vacances (la idea de la caseta i l’hortet que ha acabat arrelant en l’imaginari barceloní). La idea parteix de la teoria defensada per Sert, que entén la ciutat com un conjunt orgànic, en què s’han de respectar el que en diu “zones monofuncionals” (El Viajero, març del 1934), és a dir: habitatge, feina, oci i circulació, posant molta atenció a la higienització de les zones històriques, molt castigades per segles d’habitatge.

Panell de presentació del Pla Macià (1934)

S’hi poden posar objeccions als plantejaments polítics del GATCPAC, com de fet s’ha fet: el burgès decideix on viu mentre el mateix burgès decideix on ha de viure el treballador. Potser sí. Però, en tot cas, primer calia treure les capes més miserables de la població dels femers on habitaven. La memòria col·lectiva es perd molt ràpidament i ens pensem que a Barcelona no s’ha viscut en les condicions que es descriuen en l’apunt londinenc que he esmentat abans, i no és cert: fins els anys 60 es vivia en coves en zones del Guinardó, i una bona part del barraquisme era extremadament miserable, malgrat la visió romàntica que se li ha volgut donar algun cop. El vell dilema que ens va fer perdre la guerra: guanyar la guerra o fer la revolució?

La guerra es va perdre, i com tants d’altres projectes, el de l’habitatge i el de la millora de les condicions higièniques també es van perdre. Al problema de l’habitatge s’hi va afegir el barraquisme vertical i la construcció de polígons residencials, ciutats dormitori, lluny del centre de la ciutat i, durant anys, sense llum, aigua i clavegueram. El caos arquitectònic i urbanístic, la permissivitat de l'alcalde Porcioles, la barbàrie estètica de Núñez y Navarro...

Francesc Macià, president de la Generalitat, i l'alcalde de Barcelona, 
Jaume Aiguader, el dia de la col·locació de la primera pedra, 
el 12 de març de 1933

La Casa Bloc, l'element més representatiu del racionalisme arquitectònic a Barcelona  i s’ha habilitat un pis que es fa servir com a casa-museu. El 1943 es va inaugurar a la planta baixa del bloc 1 (al carrer de l'Almirall Pròixida) l'Escola Codolà i Gualdó, que també va ocupar part de la plaça. El 1948, amb l'objectiu d'allotjar famílies de policies nacionals, es va construir un nou bloc d'habitatges a l'altra plaça, que a partir d'aleshores va quedar tancada. Aquest edifici va rebre el nom popular de Bloc fantasma. L'interior d'aquesta plaça es privatitzà i la Policia Armada hi va construir dues cavallerisses, entre altres instal·lacions. Durant més de mig segle no s'hi va fer cap millora ni restauració, de manera que l'immoble s'anà deteriorant amb el pas dels anys.

 Dispensari antituberculós (1938)

La Casa Bloc, però, no és l’únic testimoni d’aquella arquitectura racionalista que va quedar escapçada per la barbàrie de la Guerra Civil. Entre les obres més destacables hi figura el Dispensari Central Antituberculós (carrer Torres i Amat 8-14;1934-1938), de Sert, Torres i Subirana, i alguns edificis d'habitatges: Aribau 243/Camp d'en Vidal 16 (Casa Espona, de Raimon Duran i Reynals; 1933-1935), Muntaner 342 (edifici Josefa López, d'en Sert; 1930-1931), Via Augusta 61 (Germán Rodríguez Arias; 1930-1931), París 193 (edifici Astòria, d'en Germán Rodríguez Arias; 1933-1934), Pàdua 96 (edifici Illescas, d'en Sixte Illescas i Mirosa 1934-1935),  avinguda del Coll del Portell 43-67 (Casa Vilaró, d'en Sixte Illescas; 1929-1930) o Diagonal 419 (Ricard Churruca; 1934-1937) , i projectes com el de l'hospital de la Vall d'Hebron (1936) o el del Pla Macià abans esmentat.

Edifici Josefa López (Sert, 1930-1931).
Muntaner 342 (Foto: Pere López)

La higienització de Ciutat Vella s’ha acabat fent, més malament que bé pel que fa a la preservació de la trama urbana medieval i la poca adequació de les noves construccions al paisatge urbà tradicional, en els casos del barri de Sant Pere i de Ribera. Però aquest és un tema que dóna per a un ampli debat. El mal ja està fet. En el cas del Raval, no s'acaba de fer net. La nova Filmoteca, per exemple, continua convivint amb la prostitució, els meublés, amb els pisos patera i amb la falta d'higiene endèmica dels guetos on s'hi concentra la immigració.

És evident que cal fer alguna cosa abans no se'ns escapi de les mans. Un gueto només ho és si les portes i les finestres es tanquen des de fora. S'ha d'intervenir des del poder públic. Primer, no deixant que s'especuli amb l'habitatge, tant el que és ofert per particulars com el que venen els promotors privats. Després, dignificant els espais habitables. Fins fa quatre dies semblava que el problema de l'habitatge només afectava als nouvinguts; ara s'estén a totes les capes de la població com una taca d'oli i no podem predir a qui li arribarà. Envia a una persona a viure en un forat i potser haurem cavat la nostra pròpia tomba.



[+]

El pis-museu de la Casa Bloc

Dossier de premsa de l'exposició GATCPAC 1928-1939. Una nova arquitectura per a una nova ciutat, del Museu d'Història de Barcelona, 19 de maig al 8 d’octubre de 2006

Oriol Bohigas. "El ejemplo de la Casa Bloc", El País 1 d'octubre de 2008

"Abre sus puertas el piso-museo de la histórica Casa Bloc, los pisos sociales proyectados del GATCPAC", DiarioDesign 17 de març de 2012

A.C. Documentos de Actividad Contemporánea, revista del GATEPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea), 1931-1937

Més informació sobre la Casa Bloc (PDF)

Presentació del pis museu de la Casa Bloc (PDF)

Arquitectura racionalista

Jordi Sánchez Alvira. “Evolución de la arquitectura del siglo XX en Barcelona”

19 comentaris :

  1. no en tenia ni idea, m'has fet busca al google maps on es el carrer d'Almirall Pròixida i si, ja hi havia pasat però no sabia res d'aquest tema. Es molt interessant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Aris, llàstima que, com tant d'altres projectes, la guerra i la Dictadura ho tirés tot per terra. Val la pena acostar-s'hi i fer-hi un cop d'ull.

      Elimina
  2. En Sert va ser el gran representant del Moviment Modern i LC a Espanya (tots li deien el copión de Le Corbusier) i la casa Bloc, l'exemple. És clavada a l'Unité d'Habitation del LC de Marsella, no per això, menys interessant. Espero que s'hagin recuperat els espais verds que tancava, ja que sense ells, la casa bloc perd tot el sentit. Per sort, aquestes idees progressistes urbanitzadores van arribar al magnífic exemple de Montbau, unes dècades després. Qui havia de dir que amb el franquisme tindríem una miqueta d'urbanisme social i de qualitat!
    No he visitat la casa Bloc encara, gràcies per l'avís, Enric!

    ResponElimina
    Respostes
    1. rectifico:
      de fet la unité d'habitation és del 47, però projectes semblants ja els havia imaginat el Corbu molt abans als seus tractats.

      Elimina
    2. kalamar, molt interessant el cas de Montbau, però tinc entès que el projecte va acabar pervertit, no? I el Bohigas hi té alguna cosa a veure.

      Elimina
  3. Hi han posts que te'ls has de llegir de genolls, senyor Enricopèdia.
    No rasco bola d'arquitectura, però aquesta dècada, la dels trenta, em meravella, per dintre i per fora. I pels àmbits no arquitectònics. També em terroritza, és clar; si la nostra espècie s'enfila gaire amunt, també s'ha de fotre la gran patacada, no fos cas que rebentéssim de felicitat.
    Encara avui domina un descriteri ètic i estètic (mira el totxo) que fa pavor.
    Quin bé de Déu d'enllaços (i quina feinada, la teva... i la nostra, també). M'organitzaré una senyora passejada il·lustrada.
    Us porto als 30's de la ma d'en Max Rabbe.

    Kalamar, dona'ns adreces de Montbau, sisplau, que les afegirem a la ruta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lior, això està a tocar de l'hospital de la vall hebron,
      http://www.docomomoiberico.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=1202:barrio-de-montbau&lang=pt

      hi ha duplex i cases amb jardí en un espai airejat i ajardinat, tot un privilegi a BCN.

      Elimina
    2. Gràcies! Incorporat a la ruta.

      Elimina
    3. Lior, mira que ets exagerat! :) Gràcies, de tota manera.

      Comparteixo amb tu la fascinació: la República de Weimar va girar l'estètica europea com un mitjó. I és clar, tanta excel·lència no podia durar gaire en mans del nazisme que vindria després.

      Quina descoberta en Maz Raabe. Em sembla esplèndid! Tinc entès que té en el seu repertori cançons d'influència jueva, oi?

      kalamar, el coneixies tu?

      Elimina
    4. No t'agrada que et facin genuflexions de devoció? Que no tens ego? Ara, que si t'ho estimes més, trec la tralla i et passo per l'adreçador, però això ho cobro... :-))
      Com s'ho fa algú per dedicar-se a aquesta música i no tenir, poc o molt, repertori jueu?

      Elimina
    5. ni havia sentit parlar, m'encanta aquest senyor tan de cabaret i barrejat amb Weill, no te digo!

      Elimina
  4. Genial! adoro tot allò que té a veure amb l'arquitectura de primers del XX.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Clidice. Comparteixo amb tu aquest entusiasme.

      Elimina
  5. A mi también me gustan mucho estos edificios. Hay uno que veo que no has citado, del cual los pisos, doy fe, son una pasada, y que está en Aribau, entre Madrazo y La Forja, pero en realidad la fachada principal está detrás en una callecita que se llama, Camp d'en Vidal 16, y por eso pasa desapercibido. Es preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, Pombolita; no quise ser exhaustivo porque queria hablar de la Casa Bloc, pero lo he añadido y he puesto más datos.

      Elimina
  6. De genolls per aquest apunt tant bo. La Casa Bloc és el nostre gran monument de la República!

    ResponElimina
  7. Gràcies, Galderich! Tens raó: monument físic i conceptual. Llàstima que sigui testimoni del que "pudo haber sido y no fue". Potser encara som a temps!

    ResponElimina
  8. Enric,
    Relacionat amb el GATEPAC, avui he estat al MACBA veient l'exposció Le Corbusier- Jean Genet al Raval, si no l'has vista, segur que t'interessarà veure-la:
    http://www.macba.cat/ca/expo-le-corbusier

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Toronto. Encara no hi he anat, ho faré aquesta setmana; però com que l'eix central de l'exposició és un tema que m'interessa molt, ja tinc mig fet l'apunt. Ja ho comentarem.

      Elimina