dimarts, 15 de març de 2011

Biblioteques per dins [09]


5.000 anys d'història han servit per convertir les biblioteques en magatzems de tot tipus de deixalles: pedres, maons, tauletes de fang, trossos de plom, planxes de coure, restes de ceràmica, taules de fusta, amb cera i sense, pergamins, papirs, vinils, plàstic... Però, sobretot, paper: muntanyes i muntanyes ingents de paper. En només 549 anys de cronologia occidental (els asiàtics els deixem a banda: ja se sap que ells ho van inventar tot abans), a cop d'impremta hem generat més lletra impresa que la resta d'anys d'història de l'escriptura. I això que el foc ha actuat de moderador (no sempre amb prou encert, tot s'ha de dir).

Potser algun dia les biblioteques tal i com les entenem ara desapareixeran. És fàcil que el llibre es converteixi en un article d'ús privat, de col·leccionista o de museu. Però ningú vessa llàgrimes pels joglars ni hi ha escribes a l'atur; ningú enyora el tacte del pergamí ni les oques el seu passat. Abans que lletra impresa, la literatura va ser oral durant mil·lenis: no perdrem el gust d'explicar mentides. Les religions del Llibre van fixar la paraula divina, però Déu ha necessitat sempre un intermediari. Els ignorants no preguntaran. Els cecs seguiran sense veure-hi i els sords no escoltaran. Els bibliotecaris es convertiran en gestors d'informació sense perdre el seu encant. O en aplicacions informàtiques.

A l'espera d'enterraments i beatificacions, hi ha bibliotecàries que coreografien el seu esperit de servei públic, i hi ha qui compon himnes.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada