Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimarts, 22 de març del 2011

Vinyetes al front: Picasso i la Guerra Civil

Sueño y mentira de Franco (planxa 1), de Pablo Picasso
París, 8 de gener de 1937. Museu Picasso


El Museu Picasso va presentar, l'any 2011, l'exposició Vinyetes al Front, una mostra al voltant dels gravats de Sueño y mentira de Franco, de 1937, precursors conceptuals i formals del Guernica i de la postura política compromesa que va assumir l'artista durant la Guerra Civil espanyola. A més de la lectura política d'aquesta obra, l'exposició mostrava la relació iconogràfica existent entre aquesta obra i d'altres de Picasso, així com amb l'obra d'altres artistes europeus amb una producció conceptual, ideològica i estètica semblants, tant durant la Guerra Civil com la Segona Guerra Mundial.


Sueño y mentira de Franco (planxa 2), de Pablo Picasso
París, 8 de gener de 1937. Museu Picasso


El desembre del 1896 es va estrenar al Téâtre de l'Oeuvre de París Ubu, Roi, d'Alfred Jarry, obre teatral que va tenir una gran influència en el desenvolupament de les avantguardes. Amb la creació del personatge d’Ubú, Jarry utilitzava l'absurd i l'humor despietat com a fórmula per acostar l’espectador a la realitat. Picasso no va conèixer personalment Jarry, però la seva fascinació, com la de tants altres artistes, per l'autor francès va ser absoluta.

[Els Joglars van estrenar el 1981 l'obra Operació Ubú, una sàtira del govern de Jordi Pujol]


Coberta de la primera edició d'Ubu Roi (1888; ed. 1955)


Ja en plena Guerra Civil espanyola, Picasso va crear l’obra Sueño y Mentira de Franco, tot reencarnant Ubú en el general. Amb aquests dos gravats del 1937, el mateix any en què va pintar el Guernica (1937) per al pavelló de la República a l’Exposició Internacional de París, Picasso s’integrava de ple en la producció artística bèl·lica que, en el bàndol republicà, no només se centrava en l’estampació de cartells, sinó també en la confecció d’auques, pasquins, il·lustracions i acudits per a la premsa [podeu veure l'exposició virtual de cartell del pavelló de la República de Barcelona].


Los nacionales (1936?)  
© Col·lecció Cartells del Pavelló de la República


L’obra Sueño y Mentira de Franco de Picasso s’insereix de ple en la intensa activitat productiva que durant els anys del conflicte va dur a terme un grup heterodox d’artistes -pintors, dibuixants, grafistes o il·lustradors- i comparteix bona part dels recursos gràfics i visuals que aquests van emprar a la recerca de l’impacte emocional. Aquest col·lectiu, que formava allò que el poeta Maiakovski va anomenar “l’exèrcit de l’art”, incloïa des de caricaturistes com Bagaría a grafistes renovadors com Renau i Amster, tot passant per la referència indiscutible que foren els autors alemanys Grosz i Heartfield o el mateix Goya, de qui la República va fer una edició de Los desastres de la Guerra, també l’any 1937.



Cartell de l'exposició "Vinyetes al front", a partir
d'un fragment d'El Generalísimo, de Pedrero (1937)

1 comentari :