Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 16 de juny del 2014

Atracciones Paralelo i una barraca de tir



Buscant informació sobre la història menys coneguda del Paral·lel acabes topant amb coses curioses. Aquesta no és tan espectacular com el Cabaret de la Muerte, però sembla igual de misteriosa.

A la que és potser la botiga de col·leccionisme més fascinant de Barcelona, El desván encantado, he aconseguit la postal que encapçala aquest apunt. Una fotografia feta des de dins d’una caseta de tir de fira de las Atracciones Paralelo. Per la roba dels personatges podem situar-la a la postguerra, entre els anys 40 i 50.

Us estareu preguntant quines són aquestes atraccions. Jo m’he estat preguntant el mateix durant mesos. La foto no mostra cap detall que ens ajudi. Al fons es veuen tres llums que podrien estar tant a l’exterior com en un local. Les úniques atraccions estables conegudes al Paral·lel són les Atracciones Apolo y el Caspolino. Les hemeroteques no ens han donat cap pista, però durant la xerrada del dimarts 10 juny a la Biblioteca Joan Oliver del barri de Sant Antoni, sobre el Caspolino, vaig aprofitar per ensenyar la fotografia als assistents i ningú recordava unes atraccions amb aquest nom. Però sí que vam estar d’acord que fins entrats els anys 60 a les voreres del Paral·lel s’hi instal·laven barraques de firaires i parades de venda de melons o de xufles, tramussos i cacauets.

I tot va ser reconstruint aquelles voreres que als més grans els va venir al cap les barraques de fira que hi havia a la cantonada del Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla, en el número 52, davant de l’edifici on fins l’any 1941 havia el cabaret Pompeya, els anys 40 hi va haver el Salón Casablanca i durant els anys 50 el saló i els jardins Bagdad, antecessor de l’actual palau del porno barceloní. De fet, va ser en aquell tros de Paral·lel, al voltant del primer teatre, el Circo Español Modelo (1893-1893; després Circo Teatro Español, entre 1893 i 1907, abans d’esdevenir el Teatro Español que tots hem conegut), on es van començar a establir les barraques i els barracons que van acabar configurant el Montmartre barceloní.


Les atraccions Caspolino a l'esquerre de l'Arnau, cap al 1950
Francesc Català-Roca



A la fotografia superior es veuen les barraques a la vorera del Paral·lel. Si són o no de les Atracciones Paralelo queda només com una possibilitat. També se’n veuen davant del Caspolino, a l’esquerra. Comença a no quedar memòria viva dels espectacles efímers que es movien pels carrers de Barcelona. Però insistirem.


La imatge d'aquesta barraca de tir similar a la de les Atracciones Paralelo
vista des de fora permet veure com funcionava el sistema
Gentilesa de Carles Hernando


[Actualització 16 de desembre de 2018]

Hem resolt l'enigma! Sent una atracció que pel cap baix va subsistir fins a la dècada de 1950, semblava estrany que ningú recordés on eren les Atracciones Paralelo, i més tenint en compte que corren moltes fotografies semblants d'aquesta caseta de tir. Ha estat gràcies al bon amic Jaume Marco, que com a músic havia trepitjat tots els escenaris de ball de la ciutat, que hem localitzat aquestes atraccions. El problema era el nom. Aquestes Atracciones Paralelo era el nom original de les atraccions Caspolino del carrer de l'Abat Safont, entre el Teatre Arnau i l'Espanyol.

Aquestes populars atraccions van haver de conviure des del primer moment amb les Atraccions Apolo de la vorera del davant del Paral·lel. Els terme "atracciones" i "Paralelo", per tant, no acabaven de definir amb precisió a quines atraccions feien referència. D'altra banda, el nom "Caspolino" estava massa relacionat amb les atraccions originals, les de la plaça de Gal·la Placídia, i tampoc era el nom amb que el públic s'hi referia. La indefinició del nom i la manca d'un rètol que el fixes han acabat fent desaparèixer tota denominació.

La caseta de tir de la postal que ens ocupa era una més de les barraquetes del Caspolino del Paral·lel i que envoltaven les atraccions principals com les barques gronxador o els autos de xoc. Així ens ho ha explicat el Jaume i així resolem el misteri.

Podeu accedir al relat del Jaume Marco i a la fotografia que es va fer a la caseta de tir de les Atracciones Paralelo clicant aquest enllaç al web de l'Arxiu de Memòries de l'Arnau Itinerant.


En Jaume Marco amb el seu pare, el 1947, a la caseta
de tir de les Atracciones Paralelo

19 comentaris :

  1. Insisteix, insisteix, que segur que n'acabaràs traient l'entrellat. De vegades una casualitat et pot dur a llocs insospitats i a troballes inesperades, com molt bé saps.
    Recordo perfectament quan em vas ensenyar la postal el dia de la xerrada sobre Joan Viladomat i l'estrany que se'm va fer que no hi hagués cap altra indicació que "Atracciones Paralelo". Li anirem seguint la pista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si hi ha sort, Sícoris. De moment hem pogut fer una aproximació. Ara caldrà confirmar-ho.

      Elimina
  2. L'altra vorera també la recordo de petita i joveneta plena d'atraccions de fira, tir, tòmboles i, és clar, els melons i les paradetes on venien xufes, tramussos, pomes caramelitzades i pilotetes de drap o molinets de cartró.De tant en tant encara n'hi ha,per cert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs avisa'm quan en vegis, Júlia! La meva dèria és trobar imatges que il·lustrin aquest món tan efímer.

      Elimina
  3. Vamos a ver, el Caspolino no eran unos auto de choque ?,,,que durante mucho tiempo estuvieron espalda con espalda al grupo escolar Felipe II, mirando al Paral lel ...frente lo que después fué Studio 54
    Y que por subirte en aquellos destartalos vehículos , que NO tenían ranura para poner las fichas, venía un señor a pedírtelas en mano ?

    AUTOCHOQUES CASPOLINO, se llamaban, de eso estoy más que seguro.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, la localització del Caspolino ja està ben documentada. No em refereixo a això. Jo el que vull és confirmar d'on és la fotografia que posa "Atracciones Paralelo" i que, com dic a l'apunt, segurament era una de les barraques que es veu a la segona fotografia.

      Elimina
    2. Els meus avis eren eos propietaris de les atraccions caspolinos, si vols mes informacio estic segura que el meu pare estara encantat de parlar amb tu i segurament tingui fotos

      Elimina
    3. Hola, M. Moltes gràcies per l'oferiment. No sé si l'has vist però tinc un article fet sobre les atraccions Caspolino tant de Gràcia com del Paral·lel. Et deixo l'enllaç perquè t'ho miris. Estic en contacte a través de Facebook amb l'Encarnación. La teva mare o la teva tieta, potser? Alguna cosa hem de fer per recuperar la memòria de les atraccions. Una exposició amb fotografies i el material conservat estaria molt bé. Una abraçada!

      https://enarchenhologos.blogspot.com/2013/03/el-caspolino-del-parallel.html

      Elimina
  4. Com sempre investigant en el passat d'aquesta ciutat i aquest cop amb una bona sorpresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig quedar molt sorprès quan vaig trobar la fotografia perquè no tenim notícia d'aquestes atraccions. A veure si apareixen més dades, Javier.

      Elimina
  5. Pel que ser, quan hi havien festes, com la festa major, es muntaven aquestes barraques de tir. Molt bona entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Probablement és així, Aris. Però si és una barraca itinerant, per què té aquest nom tan concret fent referència al Paral·lel?

      Elimina
  6. Aquesta temporada he fet una bona batuda de locals del Paral·lel a Barcelofília, sobretot per aquesta zona que va del carrer Nou a Ronda de Sant Pau. Me'n queden encara molts. A les Atracciones Paralelo i les barraques de fira sobre vorera no m'hi vaig dedicar. Si trobo quelcom ja t'ho faré saber.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel. Tenint en compte la poca informació que hi ha, serà tot un repte.

      Elimina
  7. Reconstruir, una paraula magica, un desig de trobar altres equilibris, continguts o relacions diferents d'allo que ens ve donat i tambe un anhel de coneixement mes profund que, d'alguna manera, millori el present. Sento una profunda simpatia per aquesta activitat, sempre que sigui respectuosa i compromesa, com es el que feu. A mi tambe m'agrada i faig reconstruccions que, podria dir, son quasi com una deria, pero em falla la part practica, que no se com aplicar. En aquest sentit i apel.lant a la vostra experiencia i paciencia, seria possible que
    poguessim parlar d' algunes de les propostes que m'interessen especialment

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Carme! Escriu-me per correu i en parlem. Trobaràs el meu correu a la bústia rovellada que hi ha al final del blog.

      Elimina
  8. No ho saps, Enric, però el teu apunt m'ha fet molt de servei. Mai sabem qui et pot ajudar. Gràcies :-)

    ResponElimina