diumenge, 6 de març de 2011

Biblioteques per dins [08]


Malgrat la voluntat de classificació i la creació de taxonomies, la biblioteca és un univers caòtic. L'ordre existent no té res a veure amb allò que relaciona llibres i usuaris. Podem buscar un títol, un autor, i segur que estarà en el seu lloc, a no ser que el préstec o la negligència hagi deixat un buit a la prestatgeria. Però la relació que existeix entre lector i llibre no és mai dins la biblioteca: és dins de cadascú i es manifesta fora de la biblioteca. En aquest sentit, la biblioteca és buida d'emocions perquè només és un repositori. La bibliotecària, o el bibliotecari, no et permetrà intimitats; prou feina té. I el contacte amb d'altres usuaris és poc probable, com no sigui entre llibres de referència: "Oh! Tu també llegeixes el diccionari de sinònims?" El vot de silenci no dóna per a més. Si volem compartir l'experiència intima de la lectura haurem de fer-ho en un altre lloc i en unes altres circumstàncies.

A no ser que ens perdem en l'entranyes de la biblioteca. Allà on el temps ha cobert de pols les emocions que només la coincidència pot despertar. En els racons perduts, en els prestatges alts on, com en la ment, han quedat relegats els sentiments que en un temps van ser frescos i viscuts. Si coincidim amb algú d'alt de l'escala, que com una bastida construeix el camí cap els sentiments, compartirem aquell espai de forma exclusiva (i mai serà per casualitat). Aquell lloc sospès com un núvol només serà teu i meu. I tot serà possible. Fins i tot que Woody Allen faci un petó a Romy Schneider.

¿Qué tal, Pussycat? (1965), Clive Donner
(Woddy Allen i Romy Schneider)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada