Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 11 de gener del 2013

L'Hort d'en Favà i l'Onze de setembre de 1714

Dibuix de l'Hort d'en Favà de Pau Febrés Yll, l'any 1877 (AHCB)


Els fets de l'11 de setembre de 1714

La següent crònica d’en Francesc de Castellví il·lustra dramàticament els fets que esdevingueren entre els Horts d’en Favà i els de Sant Pere, l'11 de setembre de 1714, durant el darrer enfrontament entre les tropes borbòniques i les austriacistes durant la Guerra de Successió, el conflicte bèl·lic europeu que dirimia l'equilibri polític i territorial del continent. Aquests horts, com podreu veure en el fragment de plànol de més avall, ocupaven la franja que avui separa el carrer de Sant Pere més Alt del de Trafalgar:

"La bandera de Santa Eulalia, que llevaba el Conseller primero, llegó a las 7 dadas de la mañana (según han asegurado muchos de los que la seguían, que en semejantes casos no es fácil tener presentes las horas y minutos en que suceden los hechos memorables). Por instantes se le juntaban gentes, se le unieron 30 caballos de orden del general comandante. Parte de ellos fue por la parte del huerto que llaman d’En Fabà, parte por la salida de Junqueras llegó la gente con la bandera sobre la muralla de Junqueras, siendo entonces obstinado el combate y un flujo y reflujo de sitiados y sitiadores sobre el terraplén de la muralla a la parte del baluarte de San Pedro, que habían vuelto a ocupar los sitiadores. Embistieron los sitiados con tanto denuedo, animados de la presencia de la bandera y de tanta gente de distinción que la seguía, que obligaron a los sitiadores a retroceder hasta la puerta Nueva, ocupando la batería que había sobre la muralla junto al portal Nuevo y recobraron otra vez el baluarte de San Pedro, pasando a golpe de bayoneta los sitiadores que le ocupaban. Desde el convento de San Pedro, aumentado el número de las gentes que le defendían hacían grande estrago sobre los sitiadores con continuas descargas y, desalojados de él, salió un cuerpo de gentes de San Pedro por las partes del cementerio y convento a los huertos y embistieron con todo brío a los sitiadores tomándoles cuatro banderas. Una tomó un alférez de la Coronela, otra un soldado de San Jorge, otra un paisano nombrado Juan Dalla y otra un cochero que había sido del barón de Rocafort i, rendida Barcelona, fue cochero del vizconde del Puerto, que con 14 doblones recobró dos banderas que eran de su brigada. En este tiempo fue herido sobre el terraplén de la muralla el conseller primero, pasado un muslo." (2)

Aquest Conseller Primer era en Rafael de Casanova, que a pocs metres d’aquí hi té l’estàtua que recorda aquell 11 de setembre. Encara que només serveixi com a anècdota, la casualitat fa que durant el recorregut que el Conseller en Cap va fer d’un hort a l'altre, entre els baluards de Jonqueres, de Sant Pere i del Portal Nou, al capdavant de la Coronela, la tropa de defensa de la ciutat, Casanova passés travessant casa meva entre el despatx des d’on escric aquesta crònica i l’aqüeducte romà, les restes del qual deuen ser sota el meu dormitori, a l'alçada del passatge de Sant Benet, que segueix el seu traçat. Qui sap si sota l'escala s'escolten els laments per la ferida que rebé a la cuixa a les dotze del migdia de l'11 de setembre de 1714 i que el va obligar a retirar-se de la batalla, mentre poc després, a les dues de la tarda, el Govern i Antoni de Villarroel capitulaven davant les tropes castellanes i franceses. Casanova moria el 2 de maig de 1743 a Sant Boi de Llobregat i és enterrat a l'església de Sant Baldiri d'aquest localitat.


En aquest fragment d'un plànol de Barcelona de 1806 es poden veure
els horts de Sant Francesc, d'en Favà, de Sant Pere i dels Velluters
entre els baluards de Jonqueres (H), Sant Pere (I) i Portal Nou (J).
Sobre els horts hi ha el pas de muralla, on va ser ferit Casanova
dues hores abans de capitular, entre el baluard de Sant Pere i
l'església de Sant Pere de les Puel·les


L'Hort d'en Favà

A principis del segle XX desapareixia de la trama urbana l'Hort d'en Favà, un antic terreny agrícola situat entre els carrers de Trafalgar i Sant Pere més Alt, i el carrer dels Arcs de Jonqueres (avui desaparegut), i que conjuntament amb els horts de Sant Francesc de Paula, Sant Pere i els dels Velluters ocupaven tota la sotamuralla interior entre els dos monestirs. Durant el segle XX, oblidats els seus usos hortícoles, el solar conservava els arbres i una vella bassa, i de dia servia per a l'esbarjo de la mainada, com podem veure en el dibuix de Pau Febrés Yll; però de nit es convertia en un cau fosc que era aprofitat pels amants furtius. Us convido a veure què se n'ha fet d'aquest antic racó.

El carrer Trafalgar segueix, aproximadament, el traçat de l’antiga muralla medieval de Barcelona entre els baluards del Portal Nou (on hi ha l'Arc de Triomf) i el de Jonqueres (actual plaça d'Urquinaona). Venint de l’Arc de Triomf, sota aquest tram de muralla i el carrer de Sant Pere més Alt hi havia el monestir de Sant Pere de les Puel·les, avui reduït a església, que conserva les restes més antigues d'art visigot i del romànic barceloní: alguns elements arquitectònics de la capella de Sant Sadurní, anterior al segle IX.

Passat el carrer Méndez Núñez, després d'un seguit d'edificis d'habitatges hi trobem la fàbrica de tapissos de la família Sert, construïda el 1867, que arriba gairebé fins el carrer Ortigosa. La comunicació entre Trafalgar i el carrer Sant Pere més Alt només es pot fer a través de dos passatges, Sert i Manufactures, que passen per sota de les edificacions. El primer davalla suaument i el segon demana baixar 28 graons per salvar la diferència d’alçada deguda al Graó barceloní que divideix en dos el Pla de Barcelona, i del qual en parlo al llibre El Rec Comtal: 1.000 anys d'història.


El carrer Ortigosa l'any 1913 parteix per la meitat l'antic Hort d'en Favà,
del qual es veuen unes restes a l'esquerra. A la dreta, a mig carrer, hi ha
la Salle i a continuació les naus de les Manufactures Serra Balet
Frederic Ballell (AFB)


Quan Trafalgar gira cap a la dreta per anar a buscar la plaça d'Urquinaona, just en aquell punt s’obre el carrer Ortigosa, nom que fa referència al poble d’Ortigosa de Cameros, una població de La Rioja de no més de 300 habitants. Quan l’any 1890 es va obrir aquest carrer per enllaçar Trafalgar i la Via Laietana (aleshores anomenada Bilbao, obert només fins a la plaça de Jonqueres i el carrer Comtal), els propietaris dels terrenys, la vídua i els fills de l'amo del Banco Simeón –un empresari tèxtil anomenat Simeón García de la Riva, mort l’any anterior– van exigir que el carrer dugués el nom del poble nadiu del patriarca.

Sota el carrer Ortigosa, baixant per Amadeu Vives (abans carrer Cameros), en els terrenys on fins el primer terç del segle XIX hi va haver el monestir de Sant Francesc de Paula, construït sobre una part dels horts, hi ha els edificis de la Salle Comtal (1905) i el Palau de la Música (1905-1908).


Planta del convent de Sant Francesc de Paula, publicada per Gaietà
Barraquer a Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer
tercio del siglo XIX (1906). Sobre el claustre es va edificar el
Palau de la Música. A la dreta, el carreró de l'Hort d'en Favà


L’obertura del carrer Ortigosa va permetre la urbanització d’aquest espai, en el qual destaquen les quatre naus d’inspiració modernista que l’arquitecte Josep Graner i Prat va construir en els números 10-12 per a les Manufactures Serra Balet, empresa tèxtil que s’hi instal·là un cop acabada la construcció l’any 1911. L’incendi i l’enderrocament del monestir i la construcció dels edificis esmentats van canviar totalment la fisonomia d’aquest indret. Abans d’aquesta transformació, l’espai delimitat primer per la muralla i després pel carrer de Trafalgar, la paret nord-est del monestir i el carrer Sant Pere més Alt eren horts: els de Sant Pere, rere el monestir de les Puel·les, i l’Hort d’en Favà (Favar, Fabà o Fabar), a tocar del monestir de Sant Francesc de Paula, com es pot identificar en la toponímia antiga.


Fragment d'un plànol de 1890 on s'identifica la situació de l'Hort
i el carreró d'en Favà. Les dues creus assenyalen, d'esquerra 
a dreta, el monestir de Sant Francesc i el de Sant Pere


Aquesta zona agrícola a tocar de la muralla era el lloc per on travessava l’aqüeducte romà que portava les aigües des del Besòs fins a la Barcino romana. En l’època en què estem ja feia segles que no en quedava cap rastre i, de fet, tampoc n’hi ha registre documental ni arqueològic més enllà de les hipotètiques rastres que es poden identificar en alguns plànols, a tocar de Sant Pere de les Puel·les (veure la petita estructura rectangular al costat del número 69 d’aquest plànol).

Malgrat la desaparició de l’Hort d’en Favà, engolit per la trama urbana, es va mantenir un carreró que en duia el nom. Començava a la curiosa raconada que hi ha on Trafalgar (núm. 26) i Ortigosa es troben, just després del passatge de les Manufactures. Continuava per darrera de les naus de Serra Balet i girava a l’esquerra fins desembocar a l’alçada del número 17 de Sant Pere més Alt.

Però un bon dia el carreró va desaparèixer dels plànols, de les guies i del nomenclàtor barceloní. Tot feia pensar que havia estat urbanitzat fins que el cas Palau i la construcció d’un hotel de luxe implicaven Fèlix Millet, president del patronat de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música, en diversos delictes de desfalc i robatori. Els documents per a la construcció de l’hotel esmentaven els edificis i l’espai afectats: les finques de Sant Pere més Alt 13 bis, 15 i 17, i el carreró anomenat Hort d'en Favà.

Per art de màgia l’Hort d’en Favà renaixia. I la veritat és que sempre havia estat en el seu lloc. Tapat per un edifici (Ortigosa 14-16; amb una sortida tancada per aquest carrer) en la seva entrada per Trafalgar, la sortida per Sant Pere més Alt havia estat clausurada per la Salle Comtal i l’espai està sent ocupat per a usos privats. Si ens situem davant del número 17 i alcem la vista podem identificar l’espai que ara sabem que és el vell carreró que resta tancat per una paret i una porta metàl·liques que no deixen veure’n l’interior. El carreró, existent com a camí de pas pel cap baix des de 1806, segons la cartografia, i definitivament engolit per les edificacions, difícilment serà recuperat com a via urbana.

Com havíem apuntat més amunt, a més de la seva funció vial aquest carreró havia estat durant les hores nocturnes lloc de trobada “d’amants clandestins o prematurs”, com deia la revista Papitu (1) en un article que reproduïm perquè ens parla irònicament dels “costums sexuals” a la Barcelona de 1922.




L'origen del nom

El topònim fa pensar que en Favà era el propietari de l'hort, però l'única etimologia que hem pogut trobar al respecte fa referència a un hort plantat de faves, és a dir un "favar", com explica Víctor Balaguer a Las calles de Barcelona (Barcelona: 1866) (3), com podeu llegir a la imatge següent:

Relacionat també amb les faves, Amades (4) explica que en el convent de Sant Francesc hi havia una imatge de Sant Antoni de Pàdua coneguda com Sant Antoni de la Fava i també com Sant Antoni dels Lladres, perquè s'havia estès el costum de posar una fava seca a la llàntia que vetllava el sant quan algú havia sofert un robatori, amb l'esperança que Sant Antoni intercedís per recuperar l'objecte sostret.

Això no explica, però, el determinant "en" i la majúscula que ens duen a pensar en un antropònim, i aquesta és la versió que Lluís Almerich aporta a Història dels carrers de la Barcelona vella. Segons aquest autor, el nom prové d'una família de mercaders i marins anomenats Favar, que des del segle XIV hi tenien en aquest indret el seu hort.

També és Almerich qui afirma que al costat dels horts hi vivien els enterramorts encarregats del trasllat dels cadàvers i els malalts de les epidèmies que tan sovint assolaven la ciutat, i que des del segle XV eren enterrats al cementiri del convent de Jesús, situat on avui hi ha el passeig de Gràcia amb el carrer d'Aragó.


Noves dades

Amb posterioritat a la redacció d'aquest article i del corresponent capítol que li dedico a l'Hort d'en Favar al llibre Barcelona, ciutat de vestigis, Laura Fortuny Bonet, arxivera de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ens fa arribar una notícia de diari i una nota del Dietari del Consell Barceloní, que aclareix definitivament l'origen del de l'hort i del nom.

Segons explicava Antoni Aymar i Puig a la secció "Recuerdos de Barcelona" del diari El Correo Catalán del 10 de maig de 1901, en un document que no cita, el dia 1 de juny de 1541 el monestir de Sant Jeroni de la Murtra va vendre a l'hortolà Jaume Favar un tancat amb dues portes amb un hort, una casa i un pou amb aigua, situat dins les muralles noves de Barcelona. L'any 1563, l'esmentat Jaume Favar encara n'era el propietari, fins que va ser traspassat a un tal Serra. L'any 1598, un altre document situa a l'oest de l'hort una androna (camí de pas) per on passava una séquia per regar els horts, procedent, sens dubte, del Rec Comtal a través dels horts de Sant Pere, que molt bé podria ser el primitiu carrer que es conserva avui tancat dins l'illa.

En un llibre de registre de la funerària de la parròquia de Sant Pere de les Puel·les ja se cita aquest indret com a "Hort den Favar cerca la muralla". En el Dietari del Consell Barceloní de l’any 1651 durant un episodi de pesta s’esmenta un terreny anomenat "el favar". No hi ha cap notícia que l'hort i l'androna tinguessin nom abans de 1541, per tant, sospitem que els veïns del barri de Sant Pere el van batejar amb el nom del propietari de l'hort.


*


Aquesta història i altres relats sobre racons poc coneguts de Barcelona els trobareu en el meu llibre Barcelona, ciutat de vestigis (Ajuntament de Barcelona, 2017), que podeu trobar a les principals llibreries de la ciutat.





*


Notes:

Aquest apunt forma part del llibre Barcelona, ciutat de vestigis (Ajuntament de Barcelona, 2017) , que ja podeu trobar a les llibreries.

(1) “Les hores d’amor serenes”, Papitu, núm. 682 (12 d’abril de 1922), p. 227.

(2) Francisco de Castellví, Narraciones históricas, Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo, DL, 1997-2002, vol. IV, p. 252 [edició a cura de Josep M. Mundet i Gifre i José M. Alsina].

(3) Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona, Barcelona: Establecimiento tipográfico editorial de Salvador Manero, 1866, vol. II, p. 415.

(4) Joan Amades, Històries i llegendes de Barcelona, Barcelona: Edicions 62, 1984, vol. II, p. 264-265.

44 comentaris :

  1. Molt bo, Enric, i sorprenent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, espero poder sorprendre't sovint.

      He actualitzat l'apunt: al finals parlo de l'etimologia del nom.

      Elimina
  2. He arribat a la conclusió que desconec la meva pròpia història: jo vaig néixer en aquest plànol que reprodueixes, i no sabia res de l'hort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, anem posant capes sobre la realitat fins que es confon i es dilueix. Només es pot identificar posant la mirada en el lloc correcte.

      He actualitzat l'apunt: al final parlo de l'etimologia del nom.

      Elimina
  3. i qui seria aquest Favà? o es que es recollien faves?
    Molt bona l'entrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vas desencaminat, Aris.

      He actualitzat l'apunt: al final parlo de l'etimologia del nom.

      Elimina
  4. Entrada sensacional totalment viscuda de primera mà! Que un tros d'història passa cada dia per sota de casa no ho pot dir tothom!

    Els textos excel·lents, i el del Papito sensacional. Descriure la Barcelona de la Setmana Tràgica dient que: "aquesta és, doncs, la nostra característica, a despit dels sucesos i semanas sangrientas. Barcelona és una ciutat tota amorosa i femenina. Potser, precisament, per ésser tan femenina té periòdicament aquestes setmanes sangrientas, que són com una necessitat fisiològica i genital". Podem demanar un text més bo per descriure la Barcelona d'abans de la Dictadura de Primo de Rivera?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, tots tenim morts sota els peus; és qüestió d'agafar la pala i posar-se a cabar.

      El text de "Papitu" és una metàfora genial!

      He actualitzat l'apunt: al final parlo de l'etimologia del nom.

      Elimina
  5. No m'estranya que t'hagi sortit un apunt tan inspirat, tenint en compte la quantitat d'espectres que transiten entre el dormitori i el despatx des d'on l'has escrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... Sícoris, quan afino l'oïda sento les cadenes dels fantasmes.

      He actualitzat l'apunt: al final parlo de l'etimologia del nom.

      Elimina
  6. manoi quin treball més insólit i ben trabat, no m'estranya que estiguis investigant coses amb els bogardes i en Miravitlles, quin goig que feu!

    ResponElimina
  7. marga bosch i el seu verb, gràcies a tu i al verb. Sota terra, sota l'estora, sota el vestit s'hi amaguen les coses més interessants del món; misteris, cadàvers, traïcions... Els bogardians tenen un bon equip d'agents, d'enterramorts i de líders carismàtics...

    ResponElimina
  8. Enric, per a quan un llibre amb un recull dels articles -magistrals la majoria- del BERESHIT?

    Ho dic molt seriosament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, m'han fet una proposta d'edició d'articles sobre Barcelona. M'ho estic pensant. Quan acabai de perfilar el contingut, m'hi posaré seriosament. Gràcies per pensar que seria interesant editar-los. Una mirada experta com la teva m'anima a creure que poden tenir interès.

      Elimina
    2. Jaume Almirall26 de novembre, 2013

      Es sorprenen las coses poc conegudas que tenim a la Ciutat ,histories que m´agradaria compartir amb els meus amics i familiars pero malgradament ,fins are, no as publicat el llibre Enric que tots els teus "fans" esperem. No se d´on treus tanta informació pero ets digne d´un Sherloc Holmes catala . "Obrigado" per tot lo que ens ensenyes,,,i endevant....

      Elimina
    3. Jaume, de moment és un plaer poder-ho compartir amb vosaltres en el blog. Pel que fa al llibre, és un projecte que està presentat, però falta la confirmació.

      Elimina
  9. Jaume Almirall26 de novembre, 2013

    Despres de assebentarme de que existia un l´hort d´en Favà sols hem resta agafar la Sony i retratar els indrets que anomenes,,apa anem-hi que deu esser interessant ,,,,,,,,,,,,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, de l'hort no en trobaràs res, però del carrer en trobaràs traces. A veure si les descobreixes. Pots provar d'anar a l'acadèmia de dansa del carrer Ortigosa perquè et deixin fer fotos de l'interior si el carreró està accessible.

      Elimina
  10. Company Enric:
    JO vaig anar de petit a l' escola Sant Pere Apostol, al carrer Sant Pere més Alt 25.
    Aquesta escola ja inexistent i el Centre de Sant Pere Apostol (encara ben viu) te un teatre amb una escala amb una misteriosa porta que quant jo era petit, feia mitja por, accedeix a aquest "Hort d' en Favà, tinc 66 anys i fins en fa 5 no l' he conseguit veure overta.
    M' agradaria mostrarte aquestes fotos. En aquest blog hi tinc una entrada amb referencies isidremonesart.blogspot.com i una curiosa foto desde el terrar del dit "gratacels Urquinaona" edifici mitic de la meva infantesa i que fins aquest mateix any mai havia accedit.
    Altre cosa es que sempre havia tingut la curiositat del per qué es diuen Ortigosa i en deia "Cameros" la meva mare al carrer del costat. Quant vaig visitar la Rioja vaig coneixer els noms, "Ortigosa" també es diu "Ortigosa en Cameros" Ara ja ho se.
    Gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Isidre, estaré encantat que m'ensenyis aquestes fotos. Jo no he pogut entrar encara al carreró. Li he fet un cop d'ull al teu blog.

      Conec Sant Pere Apòstol perquè hi havíem fet festes d'aniversari de les meves filles i perquè un avi de la meva dona en va ser un dels fundadors. Alguna incursió vaig fer pels patis i passadissos, però aleshores no en sabia res de l'Hort d'en Favà.

      Espero notícies teves, Isidre.

      Elimina
  11. Estic al·lucinat. He buscat aqui per fer un recorregut pel Rec Comtal i em trobo el meu cognom! Sóc de Tortosa i realment el cognom Fabà no és molt usual (tot i que les faves i els favars sí que ho són, ves per on). Saps alguna cosa més d'agú altre que tingui el meu cognom i estigui relacionat amb el carrer? El meu nom és Albert Fabà Prats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Albert. Ja veus quines casualitats! La veritat és que no conec ningú més que dugui el teu cognom. Vés a saber si el probable pagès que tenia els horts era un parent teu que va marxar a Tortosa! Si en sé res més, ja t'ho faré saber.

      Elimina
  12. Bon dia a tots. Em dic Sergi Tort i fa un temps que visc enamorat d'aquest blog. Enhorabona. Jo vaig anar tota la vida a La salle Comtal i aquest carreró es veia i es veu des de el que anomenaven "el pati del mig". Si algun lasallista veu això ho podrà confirmar sense problemes i si algun curiós vol anara a tafanejar, amb una mica de bones explicacions no crec que trobi gaires impediments per poder entrar a l'escola.

    Recordo perfectament que era un carreró d'uns dos metres d'ample i ple d'ortigues i morella roquera que venia esbiaixat des de darrera de les naus modernistes i feia de partió entre l'escola i la finca del costat fins a entrar literalment a dins de la finca de l'escola com una mena de pati de llums on abocabem tota mena de boles de paper d'alumini i xiclets i que acabava en la porta de ferro que veieu a Sant Pere Més Alt.
    En resum, existeix en tot el seu traçat (el tram final que aboca a Ortigosa no es podia veure per un gir del carrer pero semblava no estar edificat) i queda com a partió sense edificar menys en el tram de La Salle, on està immers dins de l'edifici a mode de pati de llums. No recordo accesos o portes laterals de les finques veines i mai vaig veure res o ningú i únicament un cop es va netejar de plantes i vaig estar molts anys mirant-lo. Des de La Salle si accedia facilment pel gimnàs o els lavabos del pati de baix.

    Espero que us serveixi la informació per poder fer una visiteta.

    Salutacions cordials i gràcies pel blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi, gràcies un cop més per les teves paraules sobre el blog. Sempre dic que sense els lectors tot plegat tindria poc sentit. Sou una part important, doncs, del blog. I més quan feu aportacions com la teva, Sergi, o com la que va fer l'Isidre uns comentaris més amunt.

      He de confessar que jo no he tingut ocasió de veure el carreró en directe. Gairebé un pecat per a algú com jo que es dedica a fer arqueologia urbana. Però gràcies a la teva informació miraré si a la Salle em deixen entrar per fer-li un cop d'ull.

      Elimina
  13. Hola! Enhorabona per tota la informació sobre l'Hort d'en Favà. Jo he fet teatre durant molts anys al Centre Sant Pere Apòstol i et puc dir que al Centre tothom coneix el carreró al qual es pot accedir fàcilment des d'una porta que hi ha darrera de l'escenari. De fet jo hi he estat molts cops perquè sortiem a fumar als assajos. És un carreró ple de bardisses però es pot veure perfectament el traçat i seguir-lo entre la paret del Centre i la de les naus. Ara al Centre s'hi estan fent obres així que no se si encara s'hi pot accedir però estic segur que si t'hi apropes et podran informar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari, Sergio. Faré el que dius. M'aproparé a Sant Pere Apòstol a veure si aconsegueixo que m'hi deixin fer un cop d'ull.

      Elimina
  14. Tinc entes que per fí es remodela el teatre de Sant Pere Apostol, i una de les coses que cal fer es ovrir una sortida d' emergencia per l' hort de' en Fabá.
    A veure si trobo la foto que vaig fer fa un parell d' anys de la famosa porta de l' escenari al hort.

    ResponElimina
  15. I un altre cosa company, t' enviaré un altre foto de un diumenge de rams devant Sant Francesc de Paula, hi som el meu germá i jo amb el palmó a mitjans dels 50.
    El cas es que quang vaig saber que per ampliar el Palau de la Música van enderrocar aquesta parroquia, el juro que vaig pensar, "Ja es extrany això, crec que desde el 36, no s' havía destruit cap esglesia.... Ja en deu tenir de má aquest Millet...."
    He buscat al google i no he trobat cap arxiu de la parroquia nova, només de la antiga destruida al 36.
    No era cap meravella arquitectónica, però era meva parroquia d' infantesa, i a més entrant a ma dreta a la capella del Crist i havien un mural amb uns angels pintats pel que va ser mestre meu ( i encara que ell ho deia poc, d' en Tapies) Nolasc Valls, que tenía academia fins al finals del 60 al carrer Junquerea, a prop del gratacels emblemátic i decò del arquitecte madrileny.
    I a tocar també de la petita botiga on al 15 anys vaig comprar la meva "Pluma 22" que encara conservo. Ah! i devant d' un petit oratori a un primer pis que no se si algú recorda, entre "La Casa de las mantas" i el lateral del Teatre/Cine "Borrás"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Isidre. Segur que en Millet tenia la mà tan llarga que arribava on arribava la de Déu. Com que l'enderroc de Sant Francesc de Paula va comportar diners, ell segur que hi era pel mig.

      No sé què se'n deuria fer de les obres de l'interior, inclòs el mural d'en Nolasc Valls. Vull pensar que no es va destruir res.

      La botiga a què et refereixes suposo que deu ser la de les màquines d'escriure, oi? Davant de l'oratori que dius, que recordo perfectament i en el qual he estat.

      Elimina
  16. Rellegir l'escrit, un plaer, Enric.

    ResponElimina
  17. Dona gust reviure la història de la teva ma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Javier. Quan es baixa al detall la història prenc un caire més pròxim i real.

      Elimina
  18. Us regalo dues imatges actuals del Passatge de l'Hort d'en Fabà.
    https://flic.kr/p/xXJarD
    https://flic.kr/p/xXJbxX
    Aprofitant que tenien la porta oberta, estan fent obres als antics magatzems Serra i Balet he ficat el nas, bé, l'objectiu de la càmera i he fet aquestes dues fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jaume! L'altre dia hi vaig passar (és a prop de casa) i vaig veure que hi obres i m'hi van deixar fer un cop d'ull, però no tenia càmera per fer fotos.

      Elimina
  19. El camí de l'hort d'en Favà encara existeix, ple d'herbes, entre els límits de diverses parcel·les i és visible des d'una androna que hi ha a la dreta del carrer Ortigosa, 10 (fàbrica modernista).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Així és. Just darrere d'on tenia la seu Manufacturas Serra Balet, com explico a l'apunt. Ara s'han fet obres en una de les nau maodernistes i s'ha condicionat la part que els correspon. Just en el comentari anterior, en Jaume ens ha enllaçat unes fotografies fetes per ell recentment.

      Elimina
  20. Com diu i també insinua la Sícoris en el seu comentari, els fantasmes són un bon ajut a l'hora d'escriure sobre el passat, real i mig novel·lat. Quan jo mori, casa meva serà habitada per altres, per forasters, i no sé si encara tindré ganes de romandre entre estranys que, molt possiblement, no tinguin l'oïda tan fina com la teva que sent amb claredat l'arrossegar de cadenes i de coses que, ben segur, et calles per a no espantar-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, visc en una finca de finals del segle XIX, a la frontera entre el barri de Sant Pere a Ciutat Vella i l'Eixample. S'expliqués com era el pis quan hi vam venir a viure, tremolarien els mateixos fantasmes. La vista i la meva imaginació literària em juga males passades, i quan t'has acostumat a conviure amb els relats del passat fins a fer-los propis, com em correspon per edat i generació, els fantasmes ens acaben fent companyia. La història que explico del set-cents és certa, pam més, pam menys, però com molt bé dius tu, d'altres me les callo per no espantar-vos i perquè hi ha fantasmes que no admeten ser compartits.

      Elimina
  21. Avui, 11 de setembre del 20... molt temps després de sortir a la llum aquest apunt... l'he llegit tot... de cap a peus, i principalment, per la curiositat d'haver viscut uns anys al barri...de molt petit (1943/46) i per lo arrelat que em va quedar a dins meu, de ben segur, que per lo bé que ho vaig gaudir, tan el lloc, com la família que em cuidava... avui, set dècades després tot això encara és prioritari, i l'he anat visitant, i recordant, per aquest sentiment tan profund... Només em resta dir "GRÀCIES"!! a tots qui heu aportat comentaris, i, sobre tot, al bon amic Enric, que és qui l'ha parit!!... Ah, i per cert...i al marge de fantasmes,no saps com m'agradaria tenir la oïda tan fina com la teva, Enric !!... salut‼️‼️

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari, Jaume. Agraeixo profundament les teves paraules sobre el barri perquè m'ajuden a dibuixar una part del paisatge que jo no he viscut. El record personal és més important que qualsevol pàgina d'història. Salut!

      Elimina
  22. Enric, moltes gràcies per les teves publicacións. Interesantísimes !!!

    ResponElimina